La sequera a Catalunya és el conjunt de fenòmens meteorològics i decisions antropogèniques que han afectat intermitentment al llarg de la història, o des de la fi de segle xx d'una manera més perllongada, la manca persistent de precipitacions a Catalunya.[1] Les seves causes principals són la reducció d'embassaments i aqüífers i la manca de prou neu,[2] ambdues per mor del canvi climàtic creixent, i la gestió política[3] —per exemple en relació a l'extractivisme desregulat de les empreses embotelladores d'ençà del franquisme, que produeixen més d'un 20 per cent dels litres envasats a tot l'Estat espanyol.[4]
A Catalunya, com a la resta de la Mediterrània, està documentat que les sequeres han estat un fenomen prou habitual. Nogensmenys, les observacions científiques han demostrat que, amb el canvi climàtic, les sequeres ja han començat a ser més freqüents i intenses i prediuen que continuarà sent així, ja que l'escalfament de la Mediterrània és un 20 per cent superior a la mitjana global, mentre que les pluges hi minvaran entre un 20 per cent i un 50 per cent arribat l'any 2100.[5]