|
Aquest article tracta sobre llengua. Si cerqueu el gentilici del poble provinent de Sèrbia, vegeu «serbis». |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| српско-хрватски / srpsko-hrvatski | |
|---|---|
  | |
| Altres noms | serbi, croat, bosnià, montenegrí, croatoserbi |
| Tipus | llengua natural, macrollengua, llengua viva i llengua pluricèntrica |
| Ús | |
| Parlants nadius | 19.000.000 (2022 ) |
| Rànquing | 38è o inferior |
| Oficial a | Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro. |
| Autòcton de | Balcans |
| Estat | Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro i Europa Central per part d'immigrants |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals llengües eslaves sudoccidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet de Gaj, alfabet ciríl·lic serbi, alfabet ciríl·lic i alfabet llatí |
| Estudiat per | Serbo-Croatian studies (en)  |
| Codis | |
| ISO 639-1 | sh |
| ISO 639-2 | cap valor |
| ISO 639-3 | hbs |
| SIL | srp (serbi), hrv (croat), bos (bosnià), svm (croat molisià) |
| Glottolog | sout1528 |
| Linguasphere | 53-AAA-g |
| Ethnologue | hbs |
| ASCL | 3507 |
| IETF | sh |
El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle xx per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Va nàixer com a tal en el segle xix, a conseqüència de l'Acord de Viena entre filòlegs serbis i croats, pel qual s'adoptava el dialecte novo-štokavski de variant ijekavski, originari de l'Hercegovina oriental, com a base del llenguatge literari comú a ambdós pobles.
El 1960 es va publicar l'"Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croat-serbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia el 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadèmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma serbocroat com a tal, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques.
Actualment, és normal la referència al serbocroat com a diasistema, i són molts (especialment entre els nacionalistes croats i bosniomusulmans) els qui refusen de referir-se al serbocroat com un únic idioma.