Per a altres significats, vegeu «Serra de Marina (desambiguació)». |
Tipus | serralada | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Selva (Catalunya) | |||
Localització | Selva | |||
| ||||
Serralada | Serralada Litoral Catalana | |||
Serra | Els Tres Turons, Muntanya del Morro Fred, Serra del Pi, Serra de les Carretes, Mont Rocós, Serra de Can Cabanyes, Serra d'Oliu | |||
Característiques | ||||
Cims | Puig Ventós, Montbarbat, Turó de Rossell, puig del Castellet, turó d'en Gall, puig del Vilar, turó de Vallsaies, puig d'en Trompa, puig de la Borrassa, turó de les Baladres, puig Sabó, puig d'en Pla, Turó Rodó, turó de Can Xarambau, turó d'en Grau, turó de la Dona Morta, turó de les Roques, turó del Pi Gros | |||
Altitud | 423 m | |||
Dimensió | 12,93 () km | |||
Material | Granític | |||
La Serra de Marina és un conjunt de muntanyes a la zona litoral de la Selva Marítima, amb una elevació màxima de 423 metres.[1] El sector selvatà de la Serralada Litoral Catalana comprèn un conjunt de turons poc enlairats, però que constitueixen una autèntica barrera entre la costa i la plana interior del fons de la depressió de la Selva.
Entre la fossa tectònica de la Tordera i la riera de Lloret destaca el Montbarbat (328 m) i entre la riera de Lloret i la riera de Tossa destaquen el Puig Ventós (423 m) i el Turó de Rossell (350 m). Aquestes muntanyes es troben dins dels termes municipals de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar.
En algunes zones les muntanyes acaben al mar formant penya-segats, que en general són abruptes. Hi ha bells espadats al nord de Blanes, amb cales com la de Sant Francesc i al nord de Lloret, Cala Canyelles. En totes aquestes muntanyes dominen les roques granítiques.
Al sud la serra de Marina limita amb l'extrem septentrional del massís del Montnegre, al límit amb el Maresme i el Vallès Oriental.
Al nord la serra de Marina limita amb la serra de l'Ardenya, situada entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols.[2]