Setge de Barcelona (1713-1714)

Setge de Barcelona

Guerra dels catalans i Guerra de Successió al Principat de Catalunya
Setge de Barcelona (1713-1714) Setge de Barcelona (1713-1714) (Catalunya 1659-1716)
Bloqueig i setge de Barcelona (1713-1714)
Tipus	setge
Data	25 de juliol de 1713 a 12 de setembre del 1714
Coordenades	41° 24′ N, 2° 12′ E / 41.4°N,2.2°E / 41.4; 2.2
Lloc	Barcelona, Principat de Catalunya
Estat	Espanya
Resultat	Decisiva victòria franco-espanyola
Campanya	Guerra dels catalans (1713-1714)
Bàndols
Dues Corones borbòniques Corona Espanyola Corona Francesa Tres Comuns de Catalunya Diputació Consell de Cent Braç Militar
Comandants
Exèrcit Borbònic Duc de Pòpuli Prosper van Verboom Marquès de Guerchy Duc de Berwick Antoine Dupuy-Vauban Lozières d'Astier Jean Baptiste du Casse Exèrcit de Catalunya Antonio de Villarroel Francisco de Santa Cruz Marquès del Poal Coronela de Barcelona Rafael Casanova Josep de Peguera
Forces
40.000 homes *63 batallons francesos *15 batallons espanyols *10 batallons estrangers 150 peces artilleria *28 canons (36 libres) *82 canons (24 libres) *32 morter *8 pedrers 2.000 Exèrcit de Catalunya 4.700 homes de la Coronela 470 cavalleria 258 peces d'artilleria *123 canons bronze *64 canons ferro *33 morters *38 pedrers
Baixes
10.000-14.200 morts o ferits 6.850-8.500 morts o ferits

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans —Setge de Barcelona (1706)— implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança en lloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l'exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els caps de la guarnició i els líders catalans van triar la resistència fins a la mort.

La resistència oferta a Barcelona i als altres territoris de la Corona d'Aragó va aprofitar-la Felip V d'Espanya per destruir les muralles de les ciutats que s'havien resistit a l'avanç borbònic, i per establir una duríssima repressió que va culminar amb la crema de ciutats, com Xàtiva, la derogació de lleis i furs, i l'empresonament i mort de molts ciutadans, establint definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella.^[1] El 1716, amb els Decrets de Nova Planta es crea doncs l'estat espanyol amb capital a Madrid, a l'estil del model d'estat absolutista i centralista francès.

L'execució de la defensa a la batalla de Barcelona s'utilitzarà en època de la Renaixença com a símbol de la resistència del poble de Catalunya en defensa del país,^[2] i el referent ha merescut la consideració de recordar-ne la data com a Diada Nacional de Catalunya.