Una seu episcopal o simplement seu és, en el significat habitual de l'expressió, l'àrea de la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.[1][2] Frases relatives a les accions que ocorren dins o fora d'una seu episcopal indiquen la importància geogràfica del terme, per la qual cosa és sinònim de diòcesi.[3][4][5][6]
La paraula seu deriva del llatí sedes, que en el seu sentit original denota el seient o la cadira que, en el cas d'un bisbe, és el primer símbol de l'autoritat del bisbe.[7] Aquesta cadira simbòlica és també coneguda com la càtedra del bisbe, i es col·loca a l'església principal de la diòcesi, que per aquesta raó es diu la catedral del bisbe, en llatí ecclesia cathedralis, és a dir, l'església de la càtedra. La paraula tron també s'utilitza, especialment a l'Església Ortodoxa Oriental, tant per a la seu i per a la zona de jurisdicció eclesiàstica.[8]
El terme "seu" també s'utilitza de la ciutat on es troba la catedral o la residència del bisbe.[7]