Silici

Per a altres significats, vegeu «Silici (desambiguació)».
Silici
14Si
alumini ← silici → fòsfor
C
↑
Si
↓
Ge
Aspecte
Cristal·lina i reflectant, amb matisos blaus a les cares



Línies espectrals del silici
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Silici, Si, 14
Categoria d'elements Metal·loides
Grup, període, bloc 14, 3, p
Pes atòmic estàndard 28,0855(3)
Configuració electrònica [Ne] 3s2 3p2
2, 8, 4
Configuració electrònica de Silici
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.) 		2,3290 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f. 		2,57 g·cm−3
Punt de fusió 1.687 K, 1.414 °C
Punt d'ebullició 3.538 K, 3.265 °C
Entalpia de fusió 50,21 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 359 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 19,789 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.908 2.102 2.339 2.636 3.021 3.537
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 3 , 2 , 1[1] -1, -2, -3, -4
(òxid amfòter)
Electronegativitat 1,90 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més) 		1a: 786,5 kJ·mol−1
2a: 1.577,1 kJ·mol−1
3a: 3.231,6 kJ·mol−1
Radi atòmic 111 pm
Radi covalent 111 pm
Radi de Van der Waals 210 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica en diamant
Ordenació magnètica Diamagnètic[2]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 103[3]Ω·m
Conductivitat tèrmica 149 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 2,6 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 8.433 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 130−188[4] GPa
Mòdul de cisallament 51−80[4] GPa
Mòdul de compressibilitat 97,6[4] GPa
Coeficient de Poisson 0,064 - 0,28[4]
Duresa de Mohs 7
Nombre CAS 7440-21-3
Energia de banda prohibida a 300 K 1,12 eV
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del silici
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
28Si 92,23% 28Si és estable amb 14 neutrons
29Si 4,67% 29Si és estable amb 15 neutrons
30Si 3,1% 30Si és estable amb 16 neutrons
32Si traça 170 a β− 13,020 32P

El silici és un element químic no metàl·lic de símbol Si i nombre atòmic de 14.[5] Un metal·loide tetravalent de silici és menys reactiu que el seu equivalent químic, el carboni. És el segon element més abundant de l'escorça terrestre (suposa el 25,7% del seu pes) després de l'oxigen.[6] Es presenta en dues formes, amorfa i cristal·lina; la primera és una pols terrosa, més activa que la variant cristal·lina, que es presenta en octaedres de color blau grisenc i brillantor metàl·lica. Apareix en l'argila, el feldespat, granit, quars i sorra, principalment en forma de diòxid de silici (també conegut com a sílice) i silicats (components que contenen silici, oxigen i metalls). El silici és el component principal del vidre, ciment, ceràmica, la majoria de silicones (substància plàstica).

  1. ↑ Ram, R. S. et al. «Fourier Transform Emission Spectroscopy of the A2D–X2P Transition of SiH and SiD». J. Mol. Spectr., 190, 1998, pàg. 341–352. PMID: 9668026.
  2. ↑ Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds
  3. ↑ Physical Properties of Silicon. New Semiconductor Materials. Characteristics and Properties. Ioffe Institute
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 [1] Hopcroft, et al., "What is the Young's Modulus of Silicon?" IEEE Journal of Microelectromechanical Systems, 2010
  5. ↑ Rodríguez, Ricardo Martínez. Fundamentos teóricos y prácticos de la histoquímica. Editorial CSIC - CSIC Press. 
  6. ↑ Diccionario de ciencias. Editorial Complutense.