| Tipus | dinastia  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Regne d'Elam | ||
Simaixki va ser un regne de la regió d'Elam, a l'oest de Susa (a l'actual Iran), també anomenat Simaix o Kimaix. La dinastia de Simaixki o Shimaix o Ximaixki que va regnar potser de l'any 2100 aC al 1970 aC, governava Elam (Anxan), Susa, Simaixki i Awan. Dels dotze reis de la llista trobada a Susa, nou estan documentats també per altres fonts.
Al començament hi va haver durs enfrontaments amb els sumeris d'Ur, que es van alternar amb períodes de pau i enllaços matrimonials com el de 2063 aC entre una filla de Xulgi i el rei d'Anxan, o un altre celebrat potser el 2035 aC entre una filla de Xu-Sin d'Ur i un príncep d'Anxan, trencat aviat quan Ur va fer expedicions (dues almenys) en direcció a la regió de la mar Càspia. Cap a l'any 2028 aC va pujar al tron d'Ur Ibbi-Sin (o Ibbisin) i la Tercera dinastia d'Ur va començar a perdre territoris. Al començament Ur encara va poder mantenir la influència en un territori en la línia entre Arbela i el golf Pèrsic. El 2004 aC, el sisè rei elamita de Simaixki i Kindattu es van aliar amb el rei de Susa i conjuntament van conquerir Ur cap al 2003 aC i es van emportar presoner al rei Ibbi-Sin. Poc després Eridu i Uruk van ser conquerides però circa el 1998 aC Simaixki va perdre Uruk, Ur i Eridu a mans d'Isin.
El rei de Simaixki que formava part d'una anomenada dinastia de Simaix o simàixquides, va governar Elam un temps però una branca que governava els territoris occidentals, establerta a Susa, els epàrtides, el van derrocar. Aquesta branca va acabar governant també a Simaixki, reunint tot Elam fins gairebé al final del 1600 aC.[1]
- ↑ Cassin, Elena (et al.) (eds.). Los imperios del antiguo Oriente: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1979, p. 131, 136-137, 165. ISBN 8432301183.