Simplesita | |
---|---|
Fórmula química | Fe2+₃(AsO₄)₂·8H₂O |
Epònim | associació |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.45 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.10 – Anhang |
Dana | 40.3.8.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 7.87Å, b = 9.41Å, c = 4.72Å, α = 99.92°, β = 97.38°, γ = 105.96° |
Color | verd prada a blau indi |
Exfoliació | perfecta |
Fractura | desigual |
Duresa | 2,5 |
Lluïssor | vítria, nacrada als plans d'exfoliació |
Color de la ratlla | blanca blavenca |
Densitat | 3,0 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.635 nβ = 1.668 nγ = 1.702 |
Birefringència | δ = 0,067 |
Angle 2V | mesurat: 87°, calculat: 88° |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Sym |
Referències | [1] |
La simplesita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany i dona nom al grup simplesita de minerals.[2] Va ser anomenada així per Johan Friedrich August Breithaupt l'any 1837 del grec sin, amb, i plesiazein, agrupar-se, degut a la seva relació amb altres minerals.