Skanderbeg

Plantilla:Infotaula personaSkanderbeg

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sq) Skënderbeu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1405 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sinë (Principality of Kastrioti) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1468 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Lezhë (República de Venècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalària Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLezhë
Saint Nicholas Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monarca
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme, catolicisme, cristianisme ortodox, islam i Església Catòlica Oriental Modifica el valor a Wikidata
FormacióEnderun School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, estadista, comandant militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militarcomandant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Kastrioti Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDonika Kastrioti Modifica el valor a Wikidata
FillsGiovanni Castriota Granai Modifica el valor a Wikidata
ParesGjon Kastrioti Modifica el valor a Wikidata  i Voisava Tripalda Modifica el valor a Wikidata
GermansMara Kastrioti Modifica el valor a Wikidata
ParentsIrene Castriota Scanderbeg, besneta Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Goodreads character: 108760 Find a Grave: 29251249 Modifica el valor a Wikidata
Per a altres significats, vegeu «21a Divisió de Muntanya Waffen SS Skanderbeg».
Skanderbeg
Tomba de Skanderbeg a Lezhë.

Gjergj Kastrioti (catalanitzat Jordi Castriota, 1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès. Esdevingué famós, i encara avui és admirat, per la seva defensa de territoris que avui són Albània, Macedònia del Nord, Grècia, Kosovo, Montenegro, i Sèrbia de la conquesta de l'Imperi Otomà.

Els albanesos el consideren el seu heroi nacional. La família, o clan,[1] dels Castriota (Kastriota)[2] havia suplantat la família Balsha en l'hegemonia sobre l'Albània del nord, i tenia capital a Matia. El 1385 havia reconegut la sobirania otomana i el seu pare Joan Castriota (en albanès Gjon, en turc Tovan) havia servit de tampó entre els venecians de Shkodër i els otomans. Els Castriota, tot i ser vassalls otomans, estaven en bones relacions amb els venecians, dels quals depenien per la importació de sal, vital per a l'economia de l'època.

  1. Gall, Timothy L.; Hobby, Janeen. Worldmark Encyclopedia of Cultures and Daily Life: Europe (en anglès), 2009, p. 27. ISBN 9781414464305. 
  2. Kretschmayr, Heinrich. Geschichte von Venedig (en alemany). 2. Gotha: F.A. Perthes, 1920, p. 375. OCLC 39124645.