Nom original | (sq) Skënderbeu |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 maig 1405 (Gregorià) Sinë (Principality of Kastrioti) |
Mort | 17 gener 1468 (Gregorià) (62 anys) Lezhë (República de Venècia) |
Causa de mort | malària |
Sepultura | Lezhë Saint Nicholas Church (en) |
Monarca | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme, catolicisme, cristianisme ortodox, islam i Església Catòlica Oriental |
Formació | Enderun School (en) |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata, estadista, comandant militar |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | comandant |
Família | |
Família | Família Kastrioti |
Cònjuge | Donika Kastrioti |
Fills | Giovanni Castriota Granai |
Pares | Gjon Kastrioti i Voisava Tripalda |
Germans | Mara Kastrioti |
Parents | Irene Castriota Scanderbeg, besneta |
Premis | |
| |
Per a altres significats, vegeu «21a Divisió de Muntanya Waffen SS Skanderbeg». |
Gjergj Kastrioti (catalanitzat Jordi Castriota, 1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès. Esdevingué famós, i encara avui és admirat, per la seva defensa de territoris que avui són Albània, Macedònia del Nord, Grècia, Kosovo, Montenegro, i Sèrbia de la conquesta de l'Imperi Otomà.
Els albanesos el consideren el seu heroi nacional. La família, o clan,[1] dels Castriota (Kastriota)[2] havia suplantat la família Balsha en l'hegemonia sobre l'Albània del nord, i tenia capital a Matia. El 1385 havia reconegut la sobirania otomana i el seu pare Joan Castriota (en albanès Gjon, en turc Tovan) havia servit de tampó entre els venecians de Shkodër i els otomans. Els Castriota, tot i ser vassalls otomans, estaven en bones relacions amb els venecians, dels quals depenien per la importació de sal, vital per a l'economia de l'època.