| |
Basat en | Softlanding Linux System (en) |
---|---|
Versió inicial | 16 juliol 1993 |
Versió estable | |
Llicència | GNU General Public License |
Característiques tècniques | |
Plataforma | x86 i x86_64 |
Tipus de nucli | Monolític |
Espai d'usuari | Coreutils |
IGU | KDE, Xfce, MATE i Cinnamon |
Mètode d'actualització | Pkgtool (en) i Slackpkg |
Equip | |
Desenvolupador(s) | Patrick Volkerding |
Més informació | |
Lloc web | slackware.com (anglès) |
Id. DistroWatch | slackware |
Guia d'usuari | Guia d'usuari |
| |
Slackware Linux és una Distribució Linux d'un complet sistema multitasca de 32 bits. Actualment, en la seva última versió 14.1 està basada en el kernel Linux 3.10.17 i la llibreria C del GNU (glibc) versió 2.17.
Conté un programa d'instal·lació relativament fàcil d'usar, una extensa documentació i un sistema de gestió de paquets basat en menús. Una instal·lació completa que inclou l'X Window System, l'entorn d'escriptori KDE i Gnome (aquest últim només fins a la versió 10.1 de Slackware), XFCE, entorns de desenvolupament de C, C++, Perl, Python, Java, utilitats de xarxa, servidor de correu, servidor de notícies, servidor web, servidor FTP, el GIMP, navegadors web... entre altres programes i compatibilitat amb processadors Intel 486 en endavant
El creador d'aquesta aplicació, Patrick Volkerding, la descriu com una distribució de Linux avançada, dissenyada amb dos objectius: la facilitat i l'estabilitat com a meta prioritària. Inclou el programari més popular mentre guarda un sentit de tradició proporcionant simplicitat i facilitat d'ús junt al poder i la flexibilitat.
Amb tot i això la realitat és una mica diferent, és un sistema molt personalitzable però ni de bon tros orientat a l'usuari final.
Des del seu primer llançament l'abril de 1993 el Projecte Slackware Linux s'ha esforçat a produir la distribució de Linux més professional possible obeint els estàndards de Linux publicats, com el Linux File System Standard.
La distribució de paquets de Slackware es fa principalment amb fitxers Tgz, tot i que també es pot usar RPM. La interfície d'instal·lació és en mode text, el qual necessita un major coneixement de Linux que en la majoria de distribucions. Això pot representar un inconvenient per als usuaris principiants, però no representa una major dificultat per als usuaris mitjans o avançats de Linux.