Socialisme

Infotaula d'organitzacióSocialisme
Dades
Tipusideologia política
ordre social
sistema econòmic
moviment social Modifica el valor a Wikidata

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa,[1][11] així com les teories i moviments polítics associats amb ells.[12]

La propietat social pot fer referència a formes de propietat estatal, col·lectiva o mitjançant una cooperativa, entre altres.[13] Hi ha diverses maneres de dur a terme el socialisme i no existeix una única definició que les incorpori totes,[14] tot i que la socialització de la propietat és l'element comú en totes elles.[6][15][16]

Els sistemes econòmics socialistes es poden dividir en sistemes de mercat o no mercantils.[17] El socialisme no comercial implica la substitució del mercat i dels diners, amb criteris tècnics i d'enginyeria, basats en el càlcul en espècies, produint així un mecanisme econòmic que funcioni segons unes lleis econòmiques diferents de les del capitalisme. El socialisme no mercantil vol evitar les ineficiències i les crisis econòmiques associades tradicionalment a l'acumulació de capital i al sistema de beneficis.[26]

Per contra, el socialisme de mercat conserva l'ús dels preus monetaris, els mercats i, en alguns casos, el benefici, pel que fa al funcionament de les empreses de propietat social i l'assignació de béns de capital entre ells. Els beneficis generats per aquestes empreses serien controlats directament per la força laboral de cada empresa, o s'acumulen a la societat en general en forma de dividend social.[27][28][29] El debat socialista del càlcul analitza la viabilitat i els mètodes d'assignació de recursos per a un sistema socialista.

El moviment polític socialista inclou un conjunt de filosofies polítiques que es van originar en els moviments revolucionaris que van començar al segle xviii com a preocupació pels problemes socials associats amb el capitalisme.[14] A més del debat sobre els mercats i la planificació, les varietats del socialisme es diferencien en la seva forma de propietat social, en com s'organitza la gestió de les institucions productives i el paper de l'estat en la construcció del socialisme.[3][14]

Les dicotomies bàsiques inclouen reformisme versus socialisme revolucionari i socialisme estatal versus socialisme llibertari. La política socialista ha estat centralista i descentralitzada; internacionalista i nacionalista en orientació; organitzada a través de partits polítics i oposada a la política de partits; a vegades superposada amb sindicats i, en altres ocasions, independentment de i crítica amb els mateixos; i present tant en tota mena de països, independentment del seu nivell d'industrialització.[30] Mentre que totes les tendències del socialisme es consideren democràtiques, el terme socialisme democràtic s'utilitza sovint per ressaltar l'elevat valor dels seus advocats per als processos democràtics en l'economia i el sistema polític democràtic,[31] en general, per contrastar les tendències que poden ser percebudes com a antidemocràtiques en el seu enfocament. El socialisme democràtic s'utilitza amb freqüència per contrastar el sistema polític de la Unió Soviètica, on els crítics argumenten que fou una forma de govern autoritària.[32][33][34]

A la fi del segle xix, després del treball de Karl Marx i Friedrich Engels, el socialisme va arribar a significar una oposició real al capitalisme i la defensa d'un sistema post-capitalista basat en alguna forma de propietat social dels mitjans de producció.[35][36] Durant la dècada de 1920, la socialdemocràcia i el comunisme s'havien convertit en les dues tendències polítiques dominants dins del moviment socialista internacional.[37] En aquest moment, el socialisme era considerat el moviment secular més influent del segle xx, en tot el món: Una ideologia política (o visió del món), un moviment polític ampli i dividit.[38] Mentre que l'emergència de la Unió Soviètica va portar a l'associació generalitzada del socialisme amb el model econòmic soviètic, molts economistes i intel·lectuals van argumentar que a la pràctica el model funcionava com una forma d'economia capitalista d'estat,[39][40][41] o una economia administrativa o d'ordre no planificada.[42][43] Els partits socialistes i les seves idees continuen sent una força política amb diferents graus de poder i influència arreu del món, encapçalant governs nacionals en diversos països del món. Avui en dia, alguns socialistes també han adoptat les causes d'altres moviments socials, com l'Ecosocialisme, el feminisme socialista i el socialisme liberal.[44]

  1. ↑ «Socialisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Sinclair, Upton. Upton Sinclair's: A Monthly Magazine: for Social Justice, by Peaceful Means If Possible, 1 gener 1918. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Nove, Alec. «Socialism». New Palgrave Dictionary of Economics, Second Edition (2008).
  4. ↑ Rosser, Mariana V. and J Barkley Jr.. Comparative Economics in a Transforming World Economy. MIT Press, 23 juliol 2003, p. 53.. ISBN 978-0262182348. 
  5. ↑ "What else does a socialist economic system involve? Those who favor socialism generally speak of social ownership, social control, or socialization of the means of production as the distinctive positive feature of a socialist economic system" N. Scott Arnold. The Philosophy and Economics of Market Socialism : A Critical Study. Oxford University Press. 1998. p. 8
  6. ↑ 6,0 6,1 Busky, Donald F. Democratic Socialism: A Global Survey. Praeger, 20 juliol 2000, p. 2. ISBN 978-0275968861. 
  7. ↑ Bertrand Badie; Dirk Berg-Schlosser; Leonardo Morlino International Encyclopedia of Political Science. SAGE Publications, Inc, 2011, p. 2456. ISBN 978-1412959636. 
  8. ↑ Zimbalist, Sherman and Brown, Andrew, Howard J. and Stuart. Comparing Economic Systems: A Political-Economic Approach. Harcourt College Pub, octubre 1988, p. 7. ISBN 978-0155124035. 
  9. ↑ Brus, Wlodzimierz. The Economics and Politics of Socialism. Routledge, 5 novembre 2015, p. 87. ISBN 978-0415866477. 
  10. ↑ Michie, Jonathan. Readers Guide to the Social Sciences. Routledge, 1 gener 2001, p. 1516. ISBN 978-1579580919. 
  11. ↑ [2][3][4][5][6][7][8][9][10]
  12. ↑ "2. (Government, Politics & Diplomacy) any of various social or political theories or movements in which the common welfare is to be achieved through the establishment of a socialist economic system" "Socialism" at The Free dictionary
  13. ↑ O'Hara, Phillip. Encyclopedia of Political Economy, Volume 2. Routledge, setembre 2003, p. 71. ISBN 0-415-24187-1. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Lamb & Docherty 2006, p. 1
  15. ↑ Arnold, Scott. The Philosophy and Economics of Market Socialism: A Critical Study. Oxford University Press, 1994, p. 7–8. ISBN 978-0195088274. 
  16. ↑ Hastings, Mason and Pyper, Adrian, Alistair and Hugh. The Oxford Companion to Christian Thought. Oxford University Press, 21 desembre 2000, p. 677. ISBN 978-0198600244. 
  17. ↑ Kolb, Robert. Encyclopedia of Business Ethics and Society, First Edition. SAGE Publications, Inc, 19 octubre 2007, p. 1345. ISBN 978-1412916523. 
  18. ↑ Bockman, Johanna. Markets in the name of Socialism: The Left-Wing origins of Neoliberalism. Stanford University Press, 2011, p. 20. ISBN 978-0-8047-7566-3. 
  19. ↑ Steele, David Ramsay. From Marx to Mises: Post Capitalist Society and the Challenge of Economic Calculation. Open Court, setembre 1999, p. 175–77. ISBN 978-0875484495. 
  20. ↑ Is Socialism Dead? A Comment on Market Socialism and Basic Income Capitalism, by Arneson, Richard J. 1992. Ethics, vol. 102, no. 3, pp. 485–511. April 1992: "Marxian socialism is often identified with the call to organize economic activity on a nonmarket basis."
  21. ↑ Market Socialism: The Debate Among Socialists, by Schweickart, David; Lawler, James; Ticktin, Hillel; Ollman, Bertell. 1998. From "The Difference Between Marxism and Market Socialism" (pp. 61–63)
  22. ↑ The Economics of Feasible Socialism Revisited, by Nove, Alexander. 1991. p. 13:
  23. ↑ Kotz, David M. «Socialism and Capitalism: Are They Qualitatively Different Socioeconomic Systems?» (PDF). University of Massachusetts. [Consulta: 19 febrer 2011].
  24. ↑ Toward a Socialism for the Future, in the Wake of the Demise of the Socialism of the Past, by Weisskopf, Thomas E. 1992. Review of Radical Political Economics, Vol. 24, No. 3-4, p. 2
  25. ↑ Prychito, David L. Markets, Planning, and Democracy: Essays After the Collapse of Communism. Edward Elgar Publishing, 31 juliol 2002, p. 12. ISBN 978-1840645194. 
  26. ↑ [18][19][20][21][22][23][24][25]
  27. ↑ Social Dividend versus Basic Income Guarantee in Market Socialism, by Marangos, John. 2004. International Journal of Political Economy, vol. 34, no. 3, Fall 2004.
  28. ↑ O'Hara, Phillip. Encyclopedia of Political Economy, Volume 2. Routledge, setembre 2000, p. 71. ISBN 978-0415241878. 
  29. ↑ Pierson, Christopher. Socialism After Communism: The New Market Socialism. Pennsylvania State Univ Press, agost 1995, p. 96. ISBN 978-0271014784. 
  30. ↑ "Michael Newman. Socialism: A very Short introduction. Oxford University Press. 2005. p. 2.
  31. ↑ Donald F. Busky, Democratic Socialism: A Global Survey Greenwood Publishing, 2000, See pp. 7–8., Jim Tomlinson's Democratic Socialism and Economic Policy: The Attlee Years, 1945–1951, Norman Thomas Democratic Socialism: a new appraisal or Roy Hattersley's Choose Freedom: The Future of Democratic Socialism
  32. ↑ Nicholas Guilhot, The democracy makers: human rights and international order, 2005, p. 33
  33. ↑ David Caute, Politics and the novel during the Cold War, 2009, pp. 95–99
  34. ↑ George A Reisch, How the Cold War transformed philosophy of science: to the icy slopes of logic, 2005, pp. 153–54
  35. ↑ Gasper, Phillip. The Communist Manifesto: a road map to history's most important political document. Haymarket Books, octubre 2005, p. 24. ISBN 1-931859-25-6. 
  36. ↑ Anthony Giddens. Beyond Left and Right: The Future of Radical Politics. 1998 edition. Cambridge, England, UK: Polity Press, 1994, 1998. p. 71.
  37. ↑ Michael Newman.Socialism: A Very Short Introduction. Oxford University Press. 2005. p. 5
  38. ↑ George Thomas Kurian (ed). The Encyclopedia of Political Science CQ Press. Washington D.c. 2011. p.. 1554
  39. ↑ 'State Capitalism' in the Soviet Union Arxivat 2019-07-28 a Wayback Machine., M.C. Howard and J.E. King
  40. ↑ Richard D. Wolff (27 juny 2015). Socialism Means Abolishing the Distinction Between Bosses and Employees Arxivat 2018-03-11 a Wayback Machine.. Truthout. Consultat 9 juliol 2015.
  41. ↑ Noam Chomsky (1986). The Soviet Union Versus Socialism. chomsky.info.
  42. ↑ Wilhelm, John Howard «The Soviet Union Has an Administered, Not a Planned, Economy». Soviet Studies, 37, 1, 1985, p. 118–30. DOI: 10.1080/09668138508411571.
  43. ↑ Ellman, Michael. «The Rise and Fall of Socialist Planning». A: Transition and Beyond: Essays in Honour of Mario Nuti. Nova York: Palgrave Macmillan, 2007, p. 22. ISBN 0-230-54697-8. 
  44. ↑ Garrett Ward Sheldon. Encyclopedia of Political Thought. Fact on File. Inc. 2001. p. 280.