Societat Coral Euterpe

Societat Coral Euterpe

Dades
Tipus	cor
Història
Creació	1850

La Societat Coral Euterpe va ser una coral catalana. La Societat Coral Fraternitat o La Fraternitat havia estat fundada l'any 1850 per Josep Anselm Clavé, amb un nom que coincidia amb la primera revista comunista d'Espanya, titulada La Fraternidad i fundada al mateix any. A partir de l'any 1857, el cor es va passar a anomenar Societat Coral Euterpe a causa de les pressions polítiques que va rebre Josep Anselm Clavé a l'hora de dur a terme algun dels concerts de la societat coral.

La Fraternitat va ser la primera coral fundada a la península el 2 de febrer de l'any 1850.^[1] L'any 1857 adoptà el nom de Societat Coral Euterpe. Actualment és coneguda com a Coral Euterpe. No només va ser una coral sinó que va esdevenir una societat d'ajuda als seus membres.

Té origen en un grup de músics heterogeni anomenat L'Aurora. Anselm Clavé és requerit com a director d'aquell grup, però de seguida percep la necessitat d'una refundació. La Fraternitat neix amb la voluntat d'acostar la música i el ball a les classes populars. Això s'esdevingué en forma de concerts als Jardins de la Nimfa i posteriorment als Camps Elisis ambdós recintes ubicats al Passeig de Gràcia. Però les classes benestants i les autoritats locals varen impedir i boicotejar el normal funcionament de la coral. La crispació política comportà la deportació de Clavé a Mallorca entre el 1856 i el 1857. En tornar va canviar el nom Fraternitat per Societat Coral Euterpe i va organitzar els actes als Jardins d'Euterpe, adquirint independència. L'any 1859 es fundà L'Eco d'Euterpe; periòdic que informa dels actes de la societat coral de projecció interclassista.

Aquesta societat tenia un clar caràcter reivindicatiu i obrer. Va ser la primera de l'estat fundada amb aquesta vessant reivindicativa i per aquest motiu altres grups corals es van inspirar i basar en ella, per crear el seu perfil coral i desenvolupar la seva tasca musical. Les seves filials s'anomenaven "Coros Euterpenses" i hi havia més d'una vuitantena de corals basades en el model lligat amb la reivindicació social que va crear Josep Anselm Clavé. Un dels objectius clars de la fundació d'aquesta coral era ajudar els obrers en la denigrant situació moral que els provocaven les pèssimes condicions en què vivien i treballaven. Però també hi havia un altre objectiu, intentar crear un esperit crític i de lluita vers la seva situació i realitat, ja que el sistema vigent no els proporcionava bones condicions laborals ni sanitàries ni tampoc cap habitatge, atès que les reunions obreres estaven summament controlades per les autoritats del moment. Va ser amb aquests objectius que es va crear un nou gènere musical: el cant coral civil de caràcter popular.

A partir de la vaga general de 1855 la situació política i social era cada vegada més complexa i inestable, ja que l'estat de guerra era vigent de nou i les detencions estaven a l'ordre del dia. Les revoltes obreres es veien reflectides en les societats corals perquè aquestes eren d'esquerres i d'ideologia republicana. Això representava una clara amenaça per als governants.

Durant aquest període coexistien diferents societats a la ciutat de Barcelona. Va ser un període de floració del cant coral. Aquestes corals organitzaven concerts i activitats culturals, com per exemple, els balls fraternals. En el cas de la Societat Coral Euterpe hi ha constància que van celebrar balls corejats i concerts al passeig de Gràcia, als jardins de la Nimfa el 1853 i el 1856, els Camps Elisis entre 1853 i 1856 i entre el 1868 i 1874 van combinar actuacions als teatres Tívoli i Novedades.