Sociologia de l'art

La sociologia de l'art és una disciplina de les ciències socials que estudia l'art des d'un plantejament metodològic basat en la sociologia. El seu objectiu és estudiar l'art com a producte de la societat humana, analitzant els diversos components socials que concorren en la gènesi i la difusió de l'obra artística. La sociologia de l'art és una ciència multidisciplinària, recorrent per a les seves anàlisis diverses disciplines com la cultura, la política, l'economia, l'antropologia, la lingüística, la filosofia i altres ciències socials que influeixin en l'esdevenir de la societat. Entre els diversos objectes d'estudi de la sociologia de l'art hi ha diversos factors que intervenen des d'un punt de vista social en la creació artística, des d'aspectes més genèrics com la situació social de l'artista o l'estructura sociocultural del públic, fins a més específics com el mecenatge, mercantilisme i comercialització de l'art, galeries d'art, crítica de l'art, col·leccionisme, museografia, institucions i fundacions artístiques.[1] També cal remarcar al segle xx l'aparició de nous factors com l'avenç en la difusió dels mitjans de comunicació, la cultura de masses, la categorització de la moda, la incorporació de noves tecnologies o l'obertura de conceptes en la creació material de l'obra d'art (art conceptual, art d'acció...).

La sociologia de l'art deu els seus primers plantejaments a l'interès de diversos historiadors per l'anàlisi de l'entorn social de l'art des de mitjans del segle xix, sobretot després de la irrupció del positivisme com a mètode d'anàlisi científica de la cultura, i la creació de la sociologia com ciència autònoma per Auguste Comte. Tot i això, la sociologia de l'art es va desenvolupar com a disciplina particular durant el segle xx, amb la seva pròpia metodologia i els seus objectes d'estudi determinats. Principalment, el punt de partida d'aquesta disciplina se situa immediatament després de la Segona Guerra Mundial, amb l'aparició de diverses obres decisives en el desenvolupament d'aquest corrent disciplinar: Art i revolució industrial, de Francis Klingender (1947); La pintura florentina i el seu ambient social, de Friedrich Antal (1948); i Història social de la literatura i l'art, d'Arnold Hauser (1951). Als seus inicis, la sociologia de l'art va estar estretament vinculada al marxisme (com els mateixos Hauser i Antal, o Nikos Hadjinikolaou, autor d'Història de l'art i lluita de classes (1973)), tot i que després es va desmarcar d'aquesta tendència per adquirir autonomia pròpia com a ciència. Altres autors destacats d'aquesta disciplina són Pierre Francastel, Herbert Read, Francis Haskell, Michael Baxandall, Peter Burke, Giulio Carlo Argan, entre d'altres.[2]

  1. Bozal, 1999, p. 332.
  2. Bozal, 2000, p. 147.