Soia

Infotaula d'ésser viuSoia
Glycine max Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font desoja, extracte de soja, lecitina de soja, oli de soia i isoflavones de soja Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
GènereGlycine
EspècieGlycine max Modifica el valor a Wikidata
Merr., 1917
Nomenclatura
BasiònimPhaseolus max Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Dolichos soja L.[1]
  • Glycine gracilis Skvortsov[1]
  • Glycine hispida (Moench) Maxim.[1]
  • Glycine hispida var. brunnea Skvortsov[1]
  • Glycine hispida var. lutea Skvortsov[1]
  • Glycine soja (L.) Merr.[1]
  • Phaseolus max L. (basiònim)[1]
  • Soja hispida Moench[1]
  • Soja max (L.) Piper[1]
Distribució
Endèmic de

La soia[2] o soja[3] (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Siebold & Zucc.) és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia present a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan. Actualment es cultiva en gran quantitat a tota Àsia, als Estats Units, i a l'Amèrica del Sud (Brasil, Argentina i Paraguai). Als Països Catalans la soia és present a les Illes Balears. Aquesta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i estepes.

Utilitzada a la Xina durant més de 5.000 anys,[4] avui dia la soia és present a molts aliments,[5] tant de tradicionals com de nous i també com a additiu d'aliments preparats.[6] Entre els preparats tradicionals de la soia trobem la llet de soia i el tofu entre les preparacions no fermentades i la salsa de soia, el miso, el natto o el tempeh entre els fermentats. D'altra banda, la soia és la base per a produir l'oli de soia, que suposa gairebé la meitats dels olis vegetals produïts al món. Però la soia també s'utilitza com a ingredient o additiu de tota mena de preparats alimentaris com per exemple embotits, pizzes, hamburgueses, pastisseria i fins i tot a la xocolata.[6]

Els productors principals són els Estats Units (32%), el Brasil (28%), l'Argentina (21%), la Xina (7%) i l'Índia (4%).[7][8] Les llavors de soia contenen quantitats significatives d'àcid fític, àcid alfa-linolènic i de les isoflavones genisteina i daidzeina. La soja pot produir com a mínim el doble de proteïnes per hectàrea que qualsevol altre conreu vegetal, de 5 a 10 vegades més proteïnes per hectàrea que les terres de destinades al pasturatge dels animals destinats a la producció de llet, i fins a 15 vegades més proteïnes per hectàrea que les terres destinades a la producció de carn.[9]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Informació de NPGS/GRIN de Glycine soja». www.ars-grin.gov. [Consulta: 18 abril 2009].
  2. ↑ Soia, DIEC.
  3. ↑ Soja, DIEC
  4. ↑ Una altra connexió soia Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine., Joandomènec Ros, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Avui en dia, 20-03-2006, Diàlegs, pàgina 22.
  5. ↑ Mian N. Riaz. Soy applications in food. Boca Raton: CRC Press, 2006. ISBN 0-8493-2981-7. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Els problemes de la soia Arxivat 2012-01-30 a Wayback Machine., Joandomènec Ros, Catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Avui, 20-2-2006, Diàlegs, pàgina 22.
  7. ↑ «World Soybean Production 2007». The American Soybean Association, 2008. Arxivat de l'original el 2010-07-27. [Consulta: 14 agost 2010].
  8. ↑ «Soybeans Countries by commodity 2007». FOOD AND AGRICULTURE ORGANIZATION OF THE UNITED NATIONS. Arxivat de l'original el 2011-07-13. [Consulta: 14 agost 2010].
  9. ↑ «Soy Benefits». National Soybean Research Laboratory. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 18 abril 2010].