Solidaritat Catalana

Aquest article tracta sobre el moviment polític de començament segle XX. Vegeu-ne altres significats a «Solidaritat Catalana (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióSolidaritat Catalana
Dades
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1906
Data de dissolució o abolició1909 Modifica el valor a Wikidata
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907

La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions (de la qual demanaven la derogació) i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat centralista i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana. El programa polític comú que van elaborar es coneix com a "Programa del Tívoli", ja que va ser llegit al teatre del Tívoli el 14 d'abril de 1907.[1][2][3]

El seu dirigent era Enric Prat de la Riba, fundador de l'Institut d'Estudis Catalans (juny del 1907) i creador de la Mancomunitat de Catalunya (6 d'abril de 1914). Les eleccions del 21 d'abril de 1907 es van celebrar després d'una violenta campanya electoral que va acabar amb un atemptat lerrouxista a Hostafrancs (Barcelona) contra Francesc Cambó (Lliga Regionalista) i Nicolás Salmerón (Unió Republicana).[4] Al dia de les eleccions, la Solidaritat va triomfar arreu de Catalunya i en total va guanyar amb el 67% dels vots i 41 escons dels 44 que s'elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del 1907, Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la diputació de Barcelona.

  1. ↑ Josep Massot i Muntaner Església i societat a la Catalunya contemporània
  2. ↑ MATA, Jordi. «Solidaritat Catalana: la gran il·lusió». Serra d'Or', núm. 555 (març 2006), p. 20-21. ISSN 0037-2501
  3. ↑ García Sebastián, Gatell Arimont i Risques Corbella. HB Història. Vicens Vives, 2016, p. 216-217. ISBN 978-84-682-3605-6. 
  4. ↑ Espinet Burunat, Francesc «De la Solidaritat Catalana a la Setmana Tràgica. La premsa il·lustrada barcelonina». Revista HMiC, X, 2012, pàg. 182. ISSN: 1696-4403 [Consulta: 21 agost 2020].