 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Un bol de sopa de niu d'oreneta | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Sopa yàn wō |
| On es menja | Xina, Vietnam, Indonèsia |
| Gastronomia | cuina xinesa |
| Detalls | |
| Tipus | sopa  |
| Mètode de preparació | Cocció en aigua bullent |
| Ingredients principals | moc d'ocell, modernament substituït per llardons (per simular el niu), aigua |
La sopa de niu d'oreneta és una antiga especialitat de les cuines cantonesa (xinesa), vietnamita i d'Indonèsia. Tradicionalment aquesta sopa estava feta realment amb els nius per algunes espècies d'ocell de la família dels apòdids, molt semblants a l'oreneta, però no per aquestes. Aquests ocells construeixen els seus nius segregant un Mucositat que es considera una menja de luxe i molt apreciada al sud-est asiàtic. Actualment però el niu es fa industrialment o bé de manera casolana, a partir de productes semblants al pa o amb els mateixos llardons cruixents que als Països Catalans es troben a les xurreries junt amb les patates xips.
Aquest plat originàriament només era menjat per reis i emperadors. El seu consum es va posar especialment de moda al darrer terç del segle x, a l'època de la dinastia Song, i una altra vegada entre els segles xiv i xvii, amb la dinastia Ming. Els xinesos van anar important els nius d'altres països al llarg dels segles, cosa que va contribuir, per contacte, a exportar el plat.
Cap a finals del segle xx, amb la proliferació de restaurants de "fast food" xinesos i asiàtics arreu del món, es van donar a conèixer diferents sopes amb aquest nom, però que no estan fetes amb cap niu de cap ocell.