Un soviet[1] o sòviet[2] (en rus, сове́т, pronunciat [sɐˈvʲɛt]; en català significa 'consell') és una assemblea. El nom es va utilitzar per diferents organitzacions polítiques russes.[3] Per exemple, el Consell de Ministres del Tsar, anomenat el 'Soviet de Ministres'; o el Consell Local de Treballadors a les darreries de la Rússia Imperial; o el Soviet Suprem, el parlament bicameral de la Unió Soviètica. En aquest darrer sentit, els primers soviets van ser creats per Lev Trotski durant la Revolució russa de 1905. Originalment el terme feia referència a les assemblees d'obrers, soldats i pagesos que van ser fonamentals pel triomf de la Revolució d'Octubre de 1917,[4] i de la formació de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia primer i de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques el 1922. La Constitució soviètica de 1918, amb els bolxevics al poder, va organitzar l'administració política de l'Estat en un sistema jeràrquic de consells d'obrers, pagesos i soldats.
Amb el triomf dels revolucionaris, els soviets van passar a ser òrgans de govern. Segons el principi del centralisme democràtic leninista va ser formada per consells successius fins a arribar a la màxima autoritat el Soviet Suprem. En un nivell intermedi, entre els governs locals i el poder federal, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va tenir el seu propi Soviet Suprem.
L'antiga Unió Soviètica tingué un sistema polític parlamentari on el cap d'Estat, el president del Presídium del Soviet Suprem, era elegit pel poder legislatiu. El poder executiu l'exercia el Consell de Ministres (Soviet de Ministres).