Stephen Jay Gould

Plantilla:Infotaula personaStephen Jay Gould
Biografia
Naixement10 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Queens (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaQueens Modifica el valor a Wikidata
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colúmbia - doctorat (–1967)
Antioch College - geologia (–1963)
Universitat Harvard
Universitat Antioch
Universitat de Leeds
Jamaica High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiNorman D. Newell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPaleontologia, història de la ciència i evolució Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòleg evolutiu, paleontòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat de Nova York
Museu Americà d'Història Natural Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEmily Cobabe-Ammann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaS.J.Gould Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeRhonda Roland Shearer (1995–2002) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0332500 TMDB.org: 1223628
Discogs: 3776209 Goodreads author: 19109 Find a Grave: 6430432 IPNI: 20050181-1Modifica el valor a Wikidata

Stephen Jay Gould (Queens, Nova York, 10 de setembre 1941 - Nova York, 20 de maig de 2002) fou un paleontòleg, biòleg evolutiu i historiador de la ciència estatunidenc. També va ser un dels més influents i llegits escriptors de ciència popular de la seva generació.[1] Gould va passar la major part de la seva carrera docent a la Universitat Harvard i treballant al Museu Americà d'Història Natural de Nova York. En els últims anys de la seva vida, Gould també va impartir classes de biologia i evolució a la Universitat de Nova York a prop del seu domicili al SoHo.

La major contribució de Gould a la ciència va ser la teoria de l'equilibri puntuat que va desenvolupar amb Niles Eldredge el 1972.[2] La teoria proposa que l'evolució està marcada per llargs períodes d'estabilitat evolutiva i moments menys freqüents de ramificació evolutiva. La teoria de l'equilibri puntuat es contraposa de manera radical a un dels punts claus del darwinisme: el gradualisme filètic, que estableix que el canvi evolutiu es caracteritza per un patró de canvi suau i continu.[3]

La major part de la investigació empírica de Gould es va basar en l'estudi dels cargols de terra Poecilozonites i Cerion. També va contribuir a la biologia evolutiva del desenvolupament, i en aquest camp va rebre grans elogis pel seu primer llibre de caràcter tècnic, Ontogènia i filogènia, publicat el 1977. En la teoria evolutiva es va oposar al seleccionisme estricte, la sociobiologia com s'aplica als éssers humans, i la psicologia evolutiva. Va fer campanya contra el creacionisme i va proposar que la ciència i la religió s'han de considerar dos àmbits diferents que no s'han de superposar.

Incansable divulgador de la ciència, molts dels assaigs d'Història Natural de Gould van reimpresos en volums recopilatoris com El polze del panda, El somriure del flamenc, Des de Darwin: reflexions sobre història natural, Dents de gallina, dits de cavall i Vuit porquets. Altres llibres, entre ells Un dinosaure en un paller, La vida meravellosa i La falsa mesura de l'home, cap d'ells publicats en català fins al moment, són reculls d'escrits divulgatius sobre l'ecologia, el comportament i l'evolució dels éssers vius.

La Societat Linneana de Londres el distingí amb la medalla Darwin-Wallace el 2008.

  1. Shermer, Michael «This View of Science». Social Studies of Science, 32, 4, 2002, p. 489–525.
  2. Eldredge, Niles, and S. J. Gould (1972)."Punctuated equilibria: an alternative to phyletic gradualism." In T.J.M. Schopf, ed., Models in Paleobiology. San Francisco: Freeman, Cooper and Company, pp. 82-115.
  3. Gould, S. J. (1997). "Nonoverlapping magisteria". Arxivat 2017-01-04 a Wayback Machine. Natural History 106 (Març): 16-22.