Steve Albini

Plantilla:Infotaula personaSteve Albini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Steven Frank Albini Modifica el valor a Wikidata
22 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata
Pasadena (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 2024 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Chicago (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Medill de Periodisme
Universitat Northwestern
Hellgate High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, cant, periodisme musical i tècnica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductor discogràfic, periodista musical, jugador de pòquer, músic, tonmeister, periodista, cantautor, guitarrista, cantant, enginyer de so, music publicist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata - 2024 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePost-hardcore i rock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficTouch and Go Records Modifica el valor a Wikidata
Esportpòquer Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1328560 TMDB.org: 570001
X: electricalWSOP Bluesky: electricalwsop.bsky.social Musicbrainz: a4d486bd-6020-4a36-9c7d-bf5ce174bcd1 Songkick: 1959217 Discogs: 59373 Allmusic: mn0000023358 Modifica el valor a Wikidata

Steve Albini (Pasadena, 22 de juliol de 1962 - Chicago, 7 de maig de 2024) va ser un músic, productor discogràfic, enginyer de so i periodista musical estatunidenc. Va ser el fundador, propietari i enginyer principal d'Electrical Audio, un complex d'estudis de gravació a Chicago. S'estima que va treballar en diversos milers d'àlbums al llarg de la seva carrera.[1] Va treballar amb artistes com Flogging Molly, Nirvana, Pixies, Bush, Failure, the Breeders, PJ Harvey, Jesus Lizard i els antics membres de Led Zeppelin Jimmy Page i Robert Plant. També va tocar en diversos grups, sobretot Big Black i Shellac.[2]

Albini va ser crític amb la indústria musical, argumentant que explotava i homogeneïtzava estilísticament els artistes. Com a part de la seva oposició, es va negar a rebre els drets d'autor dels artistes amb qui treballava, argumentant que no era ètic.[3]

Albini va néixer a Pasadena, Califòrnia, fill de Gina (de soltera Martinelli) i Frank Addison Albini. Al seu certificat de naixement, la secció del segon nom diu "(None)", ja que el seu pare es va negar a deixar-lo en blanc.[4] El seu pare era un investigador d'incendis forestals. Tenia dos germans.[5][6][7][8] De jove, la família d'Albini es va mudar sovint, abans d'establir-se a la ciutat universitària de Missoula, Montana, l'any 1974.[5] Albini era italoamericà, i part de la seva família és de la regió del Piemont al nord d'Itàlia.[6]

Mentre es recuperava d'una cama trencada, Albini va començar a tocar el baix i va fer classes de baix a l'escola secundària durant una setmana. Un company d'escola el va introduir als Ramones per en una excursió quan tenia 14 o 15 anys. Va sentir que era la millor música que havia sentit, va comprar tots els enregistraments de Ramones que va trobar i atribueix la seva carrera musical a escoltar-ne el primer àlbum.[5][9][10] Va dir: "Estava desconcertat i emocionat per música com la dels Ramones, els Sex Pistols, Pere Ubu, Devo i totes aquelles bandes punk contemporànies i inspiradores sense voler intentar imitar-les".[11]

Durant la seva adolescència, Albini va tocar en bandes com la banda de punk de Montana Just Ducky, la banda de Chicago Small Irregular Pieces of Aluminum, Stations i una altra banda que el segell discogràfic Touch and Go/Quarterstick Records va explicar que "ell [Albini] ens paga no dir-la".[12]

Després de graduar-se a la Hellgate High School,[5] Albini es va traslladar a Evanston, Illinois, per estudiar a la Medill School of Journalism de la Northwestern University on es va llicenciar en periodisme.[13] Va estudiar pintura a la universitat amb Ed Paschke, algú a qui considera un educador brillant i "una de les úniques persones de la universitat que realment em va ensenyar alguna cosa".[14]

A la zona de Chicago, Albini va ser actiu com a escriptor en fanzines locals com Matter i Forced Exposure, cobrint l'aleshores naixent escena del punk rock i es va guanyar una bona reputació per l'estil iconoclasta dels seus articles. Gairebé al mateix temps, va començar a gravar músics i va fer d'enginyer de so del seu primer àlbum el 1981.[15] Va cogestionar Ruthless Records (Chicago) amb John Kezdy dels Effigies i Jon Babbin ( Criminal IQ Records ). Segons Albini, va mantenir un "treball normal" durant cinc anys fins al 1987, treballant en un estudi de fotografia com a artista de retoc fotogràfic.[16]

  1. ↑ Gardin, Russel. «The Steve Albini Interview» (en anglès). Free Press Houston, 20-04-2018. Arxivat de l'original el June 25, 2018.
  2. ↑ Bush, John. «Biography: Steve Albini». AllMusic. All Media Network, LLC. Arxivat de l'original el October 7, 2011. [Consulta: 6 setembre 2011].
  3. ↑ McGovern, Kyle. «Read Steve Albini's Four-Page Proposal to Produce Nirvana's 'In Utero'». Spin, 26-09-2013. Arxivat de l'original el April 26, 2018. [Consulta: 26 abril 2018].
  4. ↑ Jannot, Mark. «From 1994: Steve Albini and the Life of the Iconoclast» (en anglès americà). Chicago Magazine. Arxivat de l'original el May 8, 2024. [Consulta: 4 desembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Thorn, Jesse. «Podcast: Live in Chicago: Steve Albini» (Podcast). Bullseye with Jesse Thorn, 06-12-2007. Arxivat de l'original el July 23, 2012. [Consulta: 11 gener 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 Albini, Steve. «Strozzapreti-Gemelli with Tomato, Shallot and Mint» (Blog). Mario Batali Voice, 30-05-2011. Arxivat de l'original el September 25, 2016. [Consulta: 10 gener 2014].
  7. ↑ Kovacs Henderson, Andrea. American men & women of science: a biographical directory of today's leaders in physical, biological, and related sciences (eBook). 26th. Detroit: Gale, 2009, p. 71. ISBN 9781414457260. 
  8. ↑ Shatkin, Elina. «Steve Albini Has A Food Blog». LA Weekly, 24-01-2012. Arxivat de l'original el December 27, 2013. [Consulta: 25 agost 2013].
  9. ↑ «Looking for a Thrill: An Anthology of Inspiration». Thrill Jockey. Arxivat de l'original el June 22, 2015. [Consulta: 21 juny 2015].
  10. ↑ «Steve Albini on The Ramones». [YouTube. Arxivat de l'original el de desembre 18, 2019. [Consulta: 20 desembre 2019].
  11. ↑ Moores, JR. «A Very Selfish Enterprise: The Strange World Of... Shellac [Steve Albini recalls...]». The Quietus, 03-08-2017. Arxivat de l'original el September 2, 2020. [Consulta: 2 novembre 2020].
  12. ↑ «Big Black». Touch and Go/Quarterstick Records. Arxivat de l'original el January 8, 2010. [Consulta: 18 maig 2014].
  13. ↑ «Staff & Friends – Steve Albini». Electrical Audio. Arxivat de l'original el March 31, 2016. [Consulta: 21 juny 2015].
  14. ↑ Carlson, Jen. «Nirvana Producer Steve Albini Tells Us How He Really Feels About NYC». Gothamist, 28-09-2011. Arxivat de l'original el March 9, 2017. [Consulta: 21 juny 2015].
  15. ↑ Young, Andrew. «Steve Albini» (Originally published in MTSU Sidelines, March 16, 2004. This is the unedited final draft of the story, with unpublished material.). Lecture at Middle Tennessee State University, 12-03-2004. Arxivat de l'original el April 10, 2016. [Consulta: 11 gener 2014].
  16. ↑ Margasak, Peter. «Artist on Artist: Robbie Fulks talks to Steve Albini» (en anglès americà), 06-01-2014. [Consulta: 9 maig 2024].