El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica. És d'origen gal[1][2] i la seva forma original apareix escrita de vegades com a -acon, cosa que el relaciona directament amb el cèltic comú *-ako(n).[2] És especialment freqüent a França, on conviu amb el sufix -anum (aquest, però, derivat del llatí[3]) sobretot dins la zona que va del sud-oest (actual Gascunya) al sud-est (Llenguadoc), bàsicament a allò que és actualment Occitània, i aquest fet es manifesta en els nombrosos topònims acabats en -ac i en -an existents en aquest territori, la major part derivats dels dos sufixos esmentats.
- ↑ Rostaing 1985, p. 48
- ↑ 2,0 2,1 Lambert 1994, p. 39
- ↑ Rostaing 1985, p. 48, 51 i 52