 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom de temple | 太祖 |
|---|---|
| Nom pòstum | 大皇帝 |
| Biografia | |
| Naixement | 5 juliol 182 Zhejiang (RP Xina) |
| Mort | 21 maig 252 (69 anys) Jiankang |
| Causa de mort | hemorràgia cerebral |
| Sepultura | Nanquín |
| Emperador de la Xina Wu Oriental | |
| 23 maig 229 – 21 maig 252 (mort en el càrrec) ← Emperador Xian de Han – Sun Liang → | |
| Rei de la Xina Wu Oriental | |
| 222 – 229 | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Xinesos han |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Cònjuge | Pan Shu Bu Lianshi Yuan Xie Jinghuai Lady Wang Lady Xu Zhao Shi |
| Fills | Sun Deng (  ) Sun Lü ( ) Sun Luyu ( ) Bu LianshiSun He ( ) Lady WangSun Xiu ( ) JinghuaiSun Liang ( ) Pan ShuSun Ba ( ) Sun Luban ( ) Bu LianshiSun Fen ( ) |
| Pares | Sun Jian i Lady Wu |
| Germans | Lady Sun Sun Yi Sun Kuang Sun Ce Sun Lang |
Sun Quan (xinès tradicional: 孫權, xinès simplificat: 孙权, pinyin: Sūn Quán, Wade-Giles: Sun Chuan) (5 de juliol de 182 - 21 de maig de 252), fill de Sun Jian, nom de cortesia Zhòngmóu (仲謀), formalment Emperador Da de Wu (Oriental) fou el fundador de Wu Oriental, durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa. Va manar del 222 al 229 com Wu Wang (Rei/Príncep de Wu) i del 229 al 252 com Emperador de la Dinastia Wu.
En la seva joventut Sun Quan passava el temps a sa casa del comtat de Fuchun, i després de la mort del seu pare a principi del 190, en diverses ciutats del Baix riu Iang-Tsé. El seu germà gran Sun Ce es va forjar com un cabdill d'estat a la regió, sobre la base dels seus seguidors i una sèrie de lleialtats amb els clans locals. Quan Sun Ce va ser assassinat pels criats de Xu Gong, a qui Sun Ce havia matat en una batalla de diversos anys abans, el 200, als divuit anys, Sun Quan hereta les terres del seu germà al sud-est del riu Yangtze. La seua administració demostrà ser relativament estable en els primers anys. La majoria dels oficials superiors de Sun Jian i Sun Ce, com Zhou Yu, Zhang Zhao, Zhang Hong i Cheng Pu es varen mantenir lleials; de fet s'esmenta al Romanç dels Tres Regnes que quan Sun Ce jeia al seu llit de mort ell recordà a Sun Quan que "en assumptes interns, consultés a Zhang Zhao, en assumptes exteriors, consultés a Zhou Yu". Així doncs, tot el 200 Sun Quan sota la tutela dels seus assessors va seguir construint la seua força al llarg del riu Yangtze. A principis de 207, les seues forces finalment van obtenir la victòria més completa sobre Huang Zu, un cap militar dins el lideratge de Liu Biao, que dominava el Yangtze Mitjà.
En l'hivern d'eixe any, el senyor de la guerra del nord Cao Cao va dirigir un exèrcit d'uns 830.000 homes per conquerir el sud i completar la reunificació de la Xina. Dues faccions distintes van sorgir en la seva cort arran de la necessitat de plantejar com s'afrontava la situació. L'any 220, Cao Pi, el fill de Cao Cao, es va apoderar del tron i es va proclamar com l'Emperador de la Xina, posant fi a la regla nominal de successió de la dinastia Han.