 T-34 Model 1943 | |
| Característiques generals | |
|---|---|
| Tipus | Tanc mitjà |
| País d'origen |  Unió Soviètica |
| Any | 1940 |
| Dimensions | |
| Pes | 26-30,9 t |
| Amplada | 3 m |
| Longitud | 6,75 m |
| Altura total | 2,45 m |
| Tripulació | 4 |
| Especificacions | |
| Motor | V-2 |
| Tipus de motor | dièsel de 12 cilindres |
| Potència màxima | 500 CV (370 kW) |
| Rodatge | cadenes amb 5 rodes de rodatge a cada costat |
| Suspensió | Christie |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 55 km/h |
| Autonomia carretera | 465 km |
| Armament | |
| Primari | Canó F-34 de 76,2 mm |
| Secundari | 2 × Metralladora DP de 7,62 mm |
| Blindatge i defenses | |
| Blindatge en torreta | Fins a 90 mm |
El T-34 és un tanc mitjà de fabricació soviètica que va ser produït des de 1940 a 1958. En l'actualitat és considerat el millor tanc que va intervindre en la Segona Guerra Mundial pel seu equilibri entre blindatge, velocitat i armament, per sobre de tancs de gran potència de foc com els alemanys Tiger i Panter. El seu disseny va ser el més efectiu i influent de tota la guerra. Fabricat per primera vegada el 1940 a la fàbrica KhPZ a Khàrkiv, Ucraïna, va ser l'arma principal de les forces blindades soviètiques durant la Segona Guerra Mundial i es va exportar molt posteriorment. A més, va ser el tanc més produït durant la guerra i el segon de tota la història, rere el seu successor, el T-54/55. Alguns T-34 es van continuar usant fins ben entrat als anys 1990.
El desenvolupament del T-34 va partir de la sèrie de tancs ràpids BT, amb la intenció de reemplaça-los a ells i al tanc d'infanteria T-26. Després de la insatisfacció dels carros soviètics en la Guerra Civil Espanyola, la falta de protecció es va fer notable. El T-34 es tractava del tanc que millor equilibrava la potència de foc, mobilitat i protecció, encara que inicialment la seva eficàcia al camp de batalla va ser desaprofitada a causa de la mala disposició ergonòmica del compartiment de la tripulació, la manca de ràdios, falta de municions i l'ús de tàctiques pobres, així com una cadena de comandament antiquada.
A final de 1943 es va introduir el millorat T-34-85, amb un canó de major potència. El disseny i construcció del tanc van ser contínuament refinats durant la guerra per millorar la seva eficàcia i reduir els costos, permetent que es disposés constantment de més quantitat de tancs. Cap a 1945, el T-34, versàtil i rendible, havia substituït la majoria de tancs pesants i lleugers soviètics en servei. Va ser una influència en el desenvolupament posterior del nou concepte de carro de combat, el tanc de combat principal.