El tabard és un abric curt, creuat, de caient recte i amb grans solapes; sovint duu botons grossos i butxaques horitzontals. El color més típic del tabard és el blau marí.[1]
El tabard va néixer com a peça d'abrigar dels mariners, i forma part de la versió tradicional de l'uniforme de la marineria militar, almenys des del segle xviii. També ha estat típic de la marina mercant. Actualment és, així mateix, un article de moda civil, considerat un dels models clàssics d'abric; sovint aporta un matís d'informalitat dins l'elegància.
A voltes del tabard se'n diu jaquetó mariner, impròpiament.[2]
Aquest tipus d'abric no s'ha de confondre amb la peça vestimentària medieval del mateix nom, mena de sobrevesta.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.258. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ En efecte, jaquetó mariner comporta un mot, jaquetó, de validesa discutible: en la parla col·loquial s'usa sovint jaquetó per a referir-se genèricament a qualsevol tipus d'abric de roba que no sigui l'abric clàssic. El mot no és recollit per les fonts normatives, cosa que no sorprèn: d'una banda, el concepte que expressa és bastant vague; d'altra banda, el mot, en si, és un castellanisme, adaptació popular de l'espanyol chaquetón, amb la complicació afegida que, si bé el model espanyol té valor augmentatiu ('jaqueta grossa'), el català és diminutiu ('jaqueta petita'), incoherentment amb el que pretén expressar.