 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Tipus | Cànon (Bíblia), text sagrat, miscel·lània i sèrie |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | hebreu i arameu |
| Format per | Pentateuc Neviïm Ketuvim |
| Dades i xifres | |
| Gènere | literatura religiosa |
Tanakh [תנ״ך] és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al segle xvi, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel). L'acrònim de la Tanakh està basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:
- Torà [תורה], que significa 'llei', 'ensenyament' i/o 'instrucció'. També és anomenat Chumash [חומש] que significa 'cinc', en referència als cinc llibres de Moisès. En grec ha estat anomenat «Pentateuc».
- Neviïm [נביאים], que significa 'Profetes'.
- Ketuvim [כתובים], que significa 'escrits'.
La Tanakh també és anomenada Mikra o Miqra [מקרא].