En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus. De manera específica, és la creença en un ésser suprem que ha creat i que sosté l'univers, tot restant diferenciat d'aquest univers; altrament dit, és la creença en un déu personal, creador i provident.[1][2]
El teisme és un pensament eminentment teològic, però pot ser també una opció filosòfica o espiritual personal, sense el suport de cap doctrina religiosa en particular, que admet l'existència d'un déu que ha creat l'univers i el transcendeix. Aquesta doctrina s'oposa a l'ateisme, que nega l'existència de la divinitat, i a l'agnosticisme, segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant. A diferència dels deistes, que també afirmen l'existència d'un déu però només en tant que ésser creador, negant-ne la transcendència, els teistes sostenen que déu intervé activament en els afers humans i que, a més, hom pot reconèixer la seva natura i atributs (com ara l'omnipotència, l'omnisciència, la immutabilitat i la impassibilitat).[3]