Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta. La refracció de la llum en la lent de l'objectiu fa que els rajos paral·lels, procedents d'un objecte molt allunyat (en l'infinit), es concentren sobre un punt del plànol focal. La imatge formada per l'objectiu és la que observem a través de la lent ocular (que actua com una lupa). Això permet mostrar els objectes llunyans majors i més brillants.
El seu funcionament és molt similar al d'un microscopi. Un refractiu típic té dues lents, una és l'objectiu i l'altra és l'ocular. Les formes de les lents i el material utilitzat es dissenyen per a limitar al màxim el grau d'aberració esfèrica i aberració cromàtica de l'instrument.
Aquest tipus de telescopis són molt comuns en l'astronomia per a aficionats. No obstant això existeixen importants dificultats tècniques que impedeixen realitzar telescopis refractius de gran grandària i de gran obertura, ja que resulta difícil fabricar lents útils de gran grandària i suficientment lleugeres per a l'objectiu. D'altra banda hi ha problemes de qualitat de la imatge a causa de petites bombolles d'aire atrapades en el vidre de la lent principal i a més el material de la lent resulta opac a determinades longituds d'ona, raó per la qual es perd sensibilitat en algunes parts de l'espectre lumínic. La majoria d'aquests problemes es resolen utilitzant un telescopi reflector.
El problema de les aberracions cromàtiques es corregeix parcialment amb lents apocromàtiques, però aquest tipus de telescopi té un preu molt elevat.