El tenebrisme és un estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades d'un fons generalitzadament molt fosc.[1]
S'ignora si per influència de Caravaggio o per un desenvolupament paral·lel, l'estil cobraria molta rellevància en la pintura espanyola de finals del segle xvi i començaments del xvii, a partir de l'obra del català Francesc Ribalta.[2]
Ribalta empraria el color i la llum per a donar volum a les figures, i per a destacar els protagonistes en els seus frescos religiosos. El seu estil influiria en el del seu fill Joan Ribalta, mort primerencament, i Vicent Castelló.[2]
Indirectament pesaria també en Zurbarán[3] i en el més destacat dels tenebristes espanyols, Josep de Ribera; aquest últim duria a la seva maduresa l'estil, emprant els volums ombrats per a reforçar l'horror i crueltat dels temes.[4][5]