 Fanerozoic |
| Quaternari |
| Holocè (0,0117 Ma) |
| Plistocè (2,58 Ma) |
| Neogen |
| Pliocè (5,333 Ma) |
| Miocè (23,03 Ma) |
| Paleogen |
| Oligocè (33,9 Ma) |
| Eocè (56,0 Ma) |
| Paleocè (66,0 Ma) |
| Mesozoic |
| Cretaci (~ 145,0 Ma) |
| Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma) |
| Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma) |
| Paleozoic |
| Permià (298,9 ± 0,15 Ma) |
| Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma) |
| Devonià (419,2 ± 3,2 Ma) |
| Silurià (443,8 ± 1,5 Ma) |
| Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma) |
| Cambrià (538,8 ± 0,2 Ma) |
El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys. Tingué un ús molt estès que encara continua avui en dia; tanmateix, la Comissió Internacional d'Estratigrafia en desaconsella l'ús i recomana en canvi una nomenclatura estratigràfica formal. En lloc del Terciari, es recomana subdividir el Cenozoic en els períodes Paleogen i Neogen. En el seu ús habitual, el Terciari inclou cinc èpoques geològiques: el Paleocè, l'Eocè, l'Oligocè, el Miocè i el Pliocè.