La Terra Mitjana és part d'Arda[1] (el món) creat per Ilúvatar,[2] en la mitologia de J. R. R. Tolkien. Aquí es desenvoluparen les històries de El Senyor dels Anells, El hòbbit i part d'El Silmaríl·lion.
"Terra Mitjana" és una traducció literal del terme anglès antic middangeard (midgard), referint-se a aquest món, les terres habitables de l'home. Tolkien va traduir "Terra Mitjana" com Endor (o de vegades Endóre) i Ennor en les llengües èlfiques en qüenya i sindarin, respectivament. Mitològicament, el nord d'Endor es va convertir a Euràsia al transformar-se la terra primitiva en la terra esfèrica que avui coneixem.
L'escenari de la Terra Mitjana ocorre en un període fictici en el passat de la Terra. Tolkien va insistir que la Terra Mitjana és la Terra en diverses de les seves Cartes, de les quals una (núm. 211) va calcular la fi de la Tercera Edat en 6.000 anys abans dels seus propis temps.[3] L'acció dels llibres està en gran part limitada al nord-oest del continent d'Endor, implícitament corresponent amb l'Europa d'avui. La Història d'Arda es divideix en diverses Edats: El Hòbbit i la major part del text de El Senyor dels Anells tracten exclusivament sobre successos que ocorren cap a l'acabament de la Tercera edat del sol i que conclouen cap al començament de la Quarta edat del sol, mentre que El Silmaríl·lion ocorre principalment en la Primera Edat. El món (Arda) era originalment pla però va ser transformat en esfèric durant la Segona Edat per Eru Il·lúvatar, el creador de l'Univers.
La majoria del coneixement sobre la Terra Mitjana es basa en obres de Tolkien publicades pòstumament, creant polèmiques sobre el que es considera o no "canònic".[4]