Terra batuda

Estadi Susan Leglen amb pista de terra batuda a Roland Garros, 2002.

La terra batuda és una de les quatre tipus de superfícies que s'utilitzen en el món del tennis. Les pistes de terra batuda estan fetes d'esquist, pedra i maó esmicolats. La terra batuda vermella és més lenta que la verda, que també s'anomena terra americana. El Torneig de Roland Garros es juga en terra batuda, sent l'únic Grand Slam jugat sobre aquesta superfície.

La pistes de terra batuda són normalment més comunes a Europa i a Sud-amèrica que als Estats Units, on les pistes de terra batuda verda també són considerades de terra batuda, tot i que no són exactament iguals que les d'Europa o les de Sud-amèrica. Tot i que són pistes més barates de construir que altres tipus de superfície, el seu cost de manteniment és elevat, ja que la superfície ha de ser aplanada constantment.[1] També cal controlar el contingut d'aigua de la pista i de fet, les pistes verdes sovint s'inclinen per permetre que l'aigua no s'hi acumuli.[2]

  1. «El Tennis» (PDF). iesberenguer.net. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 13 juliol 2011].
  2. Lavalee, Andrew R. «Clay Courts: What Are They Anyway?» (en anglès). xsports.com. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2013. [Consulta: 13 juliol 2011].