La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre,[1] és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols,[2] cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita. La manca d'esmalts i vernissos, el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen després de la cocció els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l'ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica. La terrissa es distingeix, d'una banda, dels productes artístics com són les ceràmiques, terracotes, porcellanes, i rajoles de València, i de l'altra, de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, o de productes com la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa.[3]
La peça més antiga que es coneix és un atuell del període Jōmon de prehistòria del Japó (10000 aC i 8000 aC), peça que actualment s'exposa al Museu Nacional de Tòquio. El seu nom li ve donat per les marques de corda amb les que està decorada.[4] Existeixen trossos de terrissa trobats al sud de la Xina i amb el mètode del carboni 14 s'ha datat i es creu que és un material elaborat entre els 14000 anys aC i el 9000 anys aC.[5]
- ↑ Artur Bladé i Desumvila. Obra completa: Cicle de la terra natal II. Les primeres descobertes ; Crònica del país natal, vida i mort d'un petit món ; Visió de l'Ebre català ; Guia de Benissanet (Ribera d'Ebre). Cossetània Edicions, 2006, p. 342–. ISBN 978-84-9791-319-5.
- ↑ «Dades per conèixer la nostra indústria artesanal a les primeries d'aquest segle». Quaderns.alaquas.org, 1984. [Consulta: juny 2015].
- ↑ «Terrissa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Monreal y Tejada (1988) pàg. 370
- ↑ «Descobriment dels primers trossos de terrisseria a La Xina» (en anglès). Documenta Praehistorica XXIX. Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 11 novembre 2009].