Per a altres significats, vegeu «Tesi doctoral». |
Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable. Per extensió s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea.[1] La paraula és derivada del verb τίθημι, tithemi que significa posar, col·locar.[2]
Designa la proposició que algú manté amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusió vàlida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussió o prova dialèctica que el candidat o doctor havia de sostenir en públic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hipòtesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evidència inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposició demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer vàlid, en un sentit eficaçment pragmàtic, l'essencial del complex de les proposicions.
En la ciència, els passos encaminats a validar o invalidar una hipòtesi, per a establir-la provisionalment com acceptada són reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dialèctica hegeliana s'explica l'evolució de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, antítesi i síntesi, al qual cada síntesi és una tesi per al cicle següent.