Tetramorf

Imatge del Tetramorf
El Tetramorf
Llibre de Kells, segle viii
Còdex miniat: Foli 27v
Trinity College Library de Dublín

Un tetramorf (del grec τετρα, tetra, ‘quatre’, i μορφη, morfe, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.

La més estesa d'aquestes representacions és la cristiana, que identifica els quatre elements amb els Quatre Evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.[1]

Les fonts d'aquesta iconografia cristiana es remunten a l'Antic Testament, al llibre del profeta Ezequiel el qual descriu en una de les seves visions quatre criatures alades d'aparença humana, una amb la cara d'home, l'altra amb la cara semblant a un lleó, la següent amb aspecte de toro i l'última amb aspecte d'àguila (Ez 1:5-14).

Al Nou Testament un passatge del llibre de l'Apocalipsi (Ap 4:6-9) i al Vell Testament un del Llibre d'Ezequiel (Ez 1:4-12) descriuen quatre éssers que envolten el tron del Pantocràtor: «Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven endavant i endarrere. 7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d'home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol. 8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron.»Ap 1:6-8

A partir de les interpretacions de Sant Ireneu (segle ii) i de Sant Jeroni (segles IV-V) en el seu comentari al llibre d'Ezequiel, aquests quatre éssers vivents han estat identificats amb els autors dels quatre evangelis canònics:

  • L'àngel, o l'home alat s'associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comença fent un repàs a la genealogia de Crist, el Fill de l'Home. Representa també l'amor diví, enviat als humans amb els seus àngels (missatgers)
  • El lleó s'identifica amb Marc (evangelista), perquè el seu Evangeli comença parlant de Joan Baptista, Veu que clama al desert, l'esmentada veu seria com la del lleó, un animal que s'associa també la força i la noblesa, atributs de Jesús
  • El bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comença parlant del sacrifici que va fer Zacaries a Déu i, en el bestiari popular, el bou és el signe del sacrifici.
  • L'àliga ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre i per tant el que s'eleva sobre els altres en saviesa.

El tetramorf és un tema molt habitual en l'art cristià, especialment en el d'època medieval, romànic i gòtic. Rarament es representa de forma autònoma, sinó que habitualment es troba envoltant la representació de la Maiestas Domini en llocs preeminents de les portades de les esglésies, absis, cúpules, altars, llibres manuscrits, etc. També és habitual trobar-lo als quatre extrems dels braços de les creus monumentals o d'argenteria, complementant simbòlicament la representació de Crist crucificat.

Tetramorf de la creu de terme de Sant Pere del Bosc, obra de Puig i Cadafalch, 1889.
  1. «Tetramorf al Diccionari de les arts del TERMCAT». [Consulta: 15 gener 2016].