Textura (petrologia)

La Textura en petrologia és la característica morfològica d'una roca observant-ne el conjunt de relacions intergranulars, la mida i la forma dels cristalls i els clastos que la integren. Les denominacions texturals i els criteris utilitzats varien segons el tipus de roca.^[1][2] Cal tenir en compte els components minerals, la mida dels grans, la forma, l'arranjament i la configuració dels materials, tant a nivell macroscòpic com microscòpic.^[3]

Les textures es poden qualificar de moltes maneres. Una de les formes més comunes és l'anàlisi de les distribucions de les mides dels grans. Generalment s'anomena textura el tipus específic d'estructura en les parts components on s'hi observa una determinada disposició i orientació dominant.^[4]

Els minerals constituents d'una roca, inclosa la matèria vítria, presenten propietats com la cristal·linitat, la granulositat i les relacions de contacte entre els diferents grans. Alguns autors hi afegeixen el terme "fàbrica" (fabric) en relació a l'orientació dels components, i "empaquetament" (packing) per a la forma de distribució dels grans en les roques sedimentàries.^[5][6][7]

Els aspectes geomètrics i les relacions d'orientació entre les partícules o cristalls s'anomenen textura cristal·logràfica o orientació modèlica. Les textures poden ser qualificades o quantificades des de diferents paràmetres, tot i que les més corrents són la distribució de la mida del cristall, la mida del gra, la forma, la disposició i altres propietats observables, tant a l'escala visible com a la microscòpica.