The Mikado

Per a altres significats, vegeu «Mikado (desambiguació)».
Infotaula de composicióEl Mikado

Litografia de The Mikado
Títol originalThe Mikado
Forma musicalòpera
opereta Modifica el valor a Wikidata
CompositorArthur Sullivan
LlibretistaW. S. Gilbert
Llengua del terme, de l'obra o del nomanglès
Creació1884
Gènere"opereta"
Parts2
Personatges
  • El Mikado del Japó
  • Nanki-Poo, el seu fill, disfressat de joglar i enamorat de Yum-Yum
  • Ko-Ko, el Gran Senyor Botxí de Titipú
  • Pooh-Bah, l'honorable senyor acaparador de tota la resta de càrrecs
  • Pish-Tush, un noble
  • Go-To, un noble
  • Yum-Yum, una pupil·la de Ko-Ko, amb qui també està promesa
  • Pitti-Sing, una pupil·la de Ko-Ko
  • Peep-Bo, una pupil·la de Ko-Ko
  • Katisha, una vella dama, enamorada de Nanki-Poo
Estrena
Estrena14 de març de 1885
EscenariSavoy Theatre, Londres,
IBDB: 6079
Musicbrainz: 2fe9b4f0-a57d-4dd1-9acb-165a3eb69dc8 IMSLP: The_Mikado_(Sullivan,_Arthur) Modifica el valor a Wikidata

The Mikado; or, The Town of Titipu (El Mikado; o La Ciutat de Titipú) és una òpera còmica en dos actes, amb música d'Arthur Sullivan i llibret de W. S. Gilbert, sent la seva catorzena col·laboració operística. Va estrenar-se el 14 de març de 1885 a Londres, representant-se en 672 funcions al Savoy Theatre, ocupant la segona posició entre els espectacles musicals amb més funcions en aquella època.[1] Abans de finals de 1885, s'estima que almenys hi havia 150 companyies representant-la a Europa i a Amèrica.[2] The Mikado segueix sent una de les òperes del Savoi més sovint representades, i és molt popular per les produccions d'aficionats i escolars. Ha estat traduïda a nombrosos idiomes, i és una de les peces de teatre musical més representades de la història. A Catalunya ha estat adaptada per Dagoll Dagom, amb traducció de Xavier Bru de Sala.

Situar l'acció al Japó Imperial, un lloc exòtic i llunyà de la Gran Bretanya, va permetre a Gilbert satiritzar les institucions i els polítics britànics més lliurement al disfressar-los de japonesos. Gilbert usà situacions fictícies o estrangeres en diverses òperes, com The Mikado, Princess Ida, The Gondoliers, Utopia, Limited i The Grand Duke, per suavitzar l'impacte de la seva sàtira de les institucions britàniques.

  1. ↑ Gillan, Don. Longest runs in the theatre up to 1920. Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. The longest-running piece of musical theatre was the operetta Les Cloches de Corneville, which held the title until Dorothy opening in 1886, which pushed The Mikado down to third place.
  2. ↑ Article by H. L. Mencken in the Baltimore Evening Sun, novembre 29, 1910