Biografia | |
---|---|
Naixement | segle V Mèsia |
Mort | c. 507 (Gregorià) |
Reina consort dels visigots | |
c.494 – 507 | |
Clotilde → | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Ostrogoda |
Família | |
Família | Amals |
Cònjuge | Alaric II |
Fills | Amalaric |
Pares | Teodoric el Gran |
Germans | Amalasunta Ostrogoto Ariadna |
Tiudigota o Teodegota,[Nota 1] segons Procopi Teodicusa (en grec),[1] va ser una reina visigoda d'origen ostrogot, casada amb Alaric II (484-507).[2]
Filla gran de Teodoric el Gran i, segons Jordanes, d'una concubina, de la qual també va néixer la seva germana Ostrogoto, engendrades ambdues a la Mèsia.[3] Va ser també germanastra de la futura reina ostrogoda, Amalasunta.[4][5]
El seu matrimoni fou fruit del joc d'aliances matrimonials entre visigots, ostrogots, i també de francs, que va resultar amb el casament de Tiudigota amb Alaric poc després de la derrota d'Odoacre, el 493, davant de les forces conjuntes de Teodoric el Gran i Alaric II,[6] mentre alhora Teodoric casava la seva altra filla, Ostrogoto, amb el rei dels burgundis.[3] Segons Ana M. Jiménez, el matrimoni degué ser després del 494, i va ser l'únic legítim per a Alaric, que per mantenir la seva fidelitat, hagué d'abandonar a la dona amb la que convivia i de la qual havia tingut un fill.[1] Alaric, a més, casant-se amb una princesa ostrogoda aconseguia reforçar el seu poder dinàstic,[7] de fet, quan a néixer el fill de Tiudigota, Alaric va reconèixer la superioritat dinàstica de la seva esposa, i va imposar al seu fill l'epònim dels amals osotrogots i, després, el terme reiks, això és rei. Teodoric va adoptar en armes el seu gendre, implicant certa subordinació militar.[1]
Malgrat els pocs anys que la reina va regnar fins a la mort d'Alaric el 507 a la batalla de Vouillé, va poder engendrar un fill i va ser mare del futur rei Amalaric, que a la mort del seu pare, encara era un nen i hagué d'esperar anys després per ser declarat rei.[2] Amb tot, en no complir amb els requisits de la majoria d'edat i encara menys d'experiència militar, fou proclamat el bastard Gesaleic.[8] Durant aquest conflicte successori, Amalaric no va comptar amb el suport matern sinó amb el del seu avi, perquè, segons José Orlandis, Tiudigota ja havia mort.[9]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/>
corresponent.