Tonsura

La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue. Es tracta del primer dels graus sacerdotals, que era conferit per mà del bisbe com a disposició i preparació per rebre el sagrament de l'orde. També s'anomena tonsura el tall rapat de cabells resultant d'aquesta cerimònia d'iniciació.

Signe de renúncia al món, és també, juntament amb l'adopció de l'hàbit i el canvi de nom, un element d'un ritual de mort i de renaixement que esborra els pecats anteriors. La tonsura és una pràctica nascuda al començament de l'edat mitjana, a partir del segle vi; no és coneguda durant els primers temps de l'Església i Jeroni d'Estridó fins i tot la desaprovava.

Originàriament era signe d'humiliació i àdhuc d'infàmia dur el cap tonsurat o afaitat (era un senyal reservat als esclaus). Entre els francs, era costum tonsurar els prínceps incapaços de succeir en el tron, i el mateix passava entre els gots. Així és com es veié obligat a abdicar el rei Vamba.^[1]

El cardenal catòlic romà John Henry Newman, del segle xix, va escriure el que segueix en el seu Essay on the Development of Christian Doctrine ('Assaig sobre el desenvolupament de la doctrina cristiana'): «L'ús de [...] la tonsura [..] tots són d'origen pagà, i santificats per la seva adopció a l'Església».

També practiquen un ritu semblant altres religions com el budisme, l'hinduisme i l'islam.