 | |
| Tipus | peça major i long-range piece (en)   |
|---|---|
| Epònim | torre i fortalesa |
En els escacs, la torre o roc és una de les peces majors, amb un valor relatiu aproximadament de cinc punts. Es pot moure qualsevol nombre de caselles cap endavant, endarrere o els costats (seguint una columna o una fila), però no en diagonal. Tampoc no pot saltar per damunt d'altres peces. També té un moviment especial anomenat enroc (que prové de en roc), en què el rei es mou dues caselles envers la torre i aquesta se situa a la casella que el rei ha travessat.
Al començament d'una partida, cada jugador té dues peces que són disposades en les columnes a i h, a la primera fila, per a les blanques, i en la vuitena per les negres. Rares vegades s'utilitza en la fase d'obertura a causa de la seva baixa mobilitat en posicions tancades. Al mig joc es col·loquen de manera que ocupin una columna oberta, amb l'objectiu d'atacar al rei de l'oponent, sent molt perillosa si ocupa la setena fila enemiga, i en la fase final de la partida pot arribar a ser decisiva contra peces menors.
L'origen històric de la torre és el roc o carro de guerra (cada peça dels escacs simbolitza un cos bèl·lic de l'Antiguitat). El mot roc prové de mot persa rukh (carro de guerra). Hi ha dues hipòtesis per explicar perquè se simbolitza amb una torre: el fet que determinats carros estaven fortificats pels costats, donant la impressió de ser edificis mòbils com els que hom feia servir per assaltar les muralles, o bé que l'assimilació del terme a l'italià donés rucca, torre.
Ha donat origen a una figura heràldica: el roc, terme provinent de l'antic nom de la torre dels escacs.