Originalment, una torxa o atxa (dita brandó si és de cera i d'un sol ble) era una font portàtil de foc usada com font lumínica, usualment consistent en un bastó o mànec de fusta, amb un dels seus extrems embolicat en un tros de drap amarat de brea i algun altre material inflamable o ambdues coses alhora. Les torxes tot sovint reposaven en canelobres en la part alta dels murs, perquè il·lumini els passadissos d'algunes estructures de pedra, com castell sobre criptes. Si la torxa està feta de sofre barrejat amb calç, el foc no disminuirà després d'haver estat introduïda en aigua.
La tradició de la torxa transportada en relleu per atletes a camps a través és usada per il·luminar la Flama Olímpica, la qual crema sense interrupció fins als següents Jocs Olímpics. Aquestes torxes van ser introduïdes per primera vegada per Carl Diem responsable de Jocs Olímpics de 1936, ja que durant els Antics Jocs Olímpics en el Temple d'Hera a Olímpia cremava una flama quan aquests duraven. Leni Riefenstahl, cineasta que va dirigir el film oficial dels Jocs Olímpics de 1936, obra a l'origen de la pel·lícula el relleu de la torxa d'Olimpia a Berlín.