Tot esperant Godot

Infotaula d'arts escèniquesTot esperant Godot
En attendant Godot, Wrth aros Godot i Περιμένοντας τον Γκοντό Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorSamuel Beckett Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Creació1949 Modifica el valor a Wikidata
Gènereteatre de l'absurd Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1952 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
PremisEls 100 llibres del segle de Le Monde Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesVladimir (en) Tradueix, Estragon (en) Tradueix, Pozzo (en) Tradueix i Lucky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena5 gener 1953 Modifica el valor a Wikidata
TeatreTheatre de Babylone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 9133
Musicbrainz: 11d1aaad-6d7b-486a-91f6-3ef80a9584c4 Goodreads work: 2635502 Modifica el valor a Wikidata
Tot esperant Godot al Theatre Royal Haymarket de Londres, el 2009

Tot esperant Godot (en francès: En attendant Godot), de vegades subtitulada Tragicomèdia en 2 actes, és una obra de teatre de l'absurd escrita per Samuel Beckett als anys 1940, publicada el 1952 per Éditions de Minuit i estrenada a França aquest mateix any, sota la direcció de Roger Blin. Va significar una renovació de l'escriptura dramàtica pel fet d'establir noves relacions entre els personatges, el temps, l'espai i els llenguatges escènics,[1] i s'ha convertit en una de les peces més representades de l'autor.[2] Beckett va rebre nombroses peticions per adaptar-la al cinema i la televisió, però es va resistir a aquestes ofertes, llevat de l'aprovació ocasional per amistat o simpatia a la persona que feia la petició,[3] i les que es van fer en vida seva, no el van satisfer.

Jordi Coca va proposar estrenar en català aquesta obra el 1957. L'any 1965 es va estrenar a la ciutat de Lleida,[4] produïda pel polifacètic Àngel Jové i dirigida per Josep Maria Riu i el grup TOAR,[5] amb una innovadora escenificació amb fotografies de Ton Sirera. Un any després, l'any 1966, es va fer al Teatre Romea de Barcelona. Als anys 60, el teatre de l'absurd era molt popular en aquesta ciutat i s'hi van estrenar també altres obres de Samuel Beckett, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i altres autors del gènere. Manuel de Pedrolo va estar influenciat per aquesta peça teatral i l'inspirà per a escriure'n d'altres.[6]

L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon, que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar.[7] A cada acte, hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky (en anglès, 'afortunat'), seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí".

  1. ↑ Mercè Saumell, El teatre contemporani, Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020
  2. ↑ Chiva, Agnès. «“La prosa de Beckett està esculpida en el temps”». Tr3sC, 19-11-2019. [Consulta: 18 novembre 2021].
  3. ↑ Knowlson, James. Damned to Fame: the Life of Samuel Beckett (en anglès). Londres: Bloomsbury Publishing, 2014. ISBN 9781408857663. 
  4. ↑ «Singular realización teatral» (en castellà). Hemeroteca La Vanguardia, 20-05-1965. [Consulta: 30 març 2016].
  5. ↑ «60 anys de TOAR». Descobrir.
  6. ↑ Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX. L'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 9788478268887
  7. ↑ Itzkoff, Dave «The Only Certainty Is That He Won't Show Up» (en anglès). The New York Times, 12-11-2013 [Consulta: 12 novembre 2013].