La tramoia és el conjunt de mecanismes (politges, maquinàries i d'altres ginys) que s'utilitzen durant les representacions teatrals per fer canvis de decorats, efectes especials i d'il·luminació, entre d'altres. S'anomena tramoista a la persona que construeix i dirigeix la tramoia d'un teatre. Una condició indispensable d'aquests mecanismes és que estiguin ocults als ulls de l'espectador, i que aconsegueixin l'efecte desitjat amb la menor despesa possible d'energia i sense sorolls. Per aquesta raó, actualment la fusta, els contrapesos i la força humana han estat substituïts en gran part per l'acer i els motors elèctrics.[1]
La torre de tramoia[2] és l'espai diàfan comprès entre el terra del contrafossar i el sostre de l'espai escènic. La seva finalitat és amagar al públic els elements escenogràfics, telons, equips d'il·luminació i de so. És la part de l'edifici que dona servei tècnic directe a l'escena, tant en sentit vertical com horitzontal i està composta per:
- ↑ La tramoya, Manu Medina
- ↑ Torreón de tramoya Arxivat 2012-07-08 a Wayback Machine., Universidad Carlos III de Madrid