Trill

Per a altres significats, vegeu «Trill (Star Trek)».
Trill, vista superior

Un trill és una eina agrícola que es destinava a separar el blat de la palla (batre), i ha quedat obsoleta. Consisteix en un tauler gruixut, fet amb diverses taules de forma rectangular o trapezial, una mica més estreta i corbada cap amunt (com un trineu) en la part frontal, i el ventre del qual està guarnit de resquills tallants de pedra o serres metàl·liques. Les dimensions dels trills variaven, però, a Espanya, solen tenir fins a dos metres de llarg, per metre i mig d'ample (aproximadament). Havent-hi trills més petits, fins a arribar a un metre d'ample per metre i mig de llarg, més o menys. Els majors trills es destinaven a parella de bous o mules, mentre que els més petits eren per a un sol animal de tir. El gruix dels llistons dels trills és de cinc a sis centímetres. Actualment, els trills es fan a mesura, per encàrrec, o es preparen altres més petits, com a element decoratiu. Claudio Boutelou defineix aquest instrument agrícola propi de l'àrea mediterrània com:

« «de tres a quatre peus d'ample i uns sis de llarg, variant freqüentment aquestes dimensions, i es compon de dos o tres taulons ensamblats uns amb uns altres, de més de quatre polzades de gruix, en els quals es troben embotides per la seva banda inferior molts pedernales molt durs i tallants que arrosseguen sobre els sembrats. En la part anterior hi ha clavada una argolla per lligar la corda que li arrossega, i a la qual s'enganxen comunament dues cavalleries; i assegut un home en el trill ho condueix donant tornades sobre el paller estès en l'era. Si l'home necessita més pes, posa damunt pedres grans» »
— Claudio Boutelou, 1806[1]

El trill era arrossegat, tradicionalment, per dos mules o dos bous sobre el paller, els sembrats repartits en l'era de batre. En moure's en cercles sobre la collita estesa, les lascas, o les fulles, tallaven la palla i l'espiga (que quedava entre el trill i l'empedrat de palets del sòl de l'era), separant la llavor sense danyar-la. Posteriorment s'amuntegava el paller batut i es disposava per ser netejat per mitjà d'algun sistema de ventat.

  1. Boutelou, Claudio «Sobre un trillo de nueva invención» (en castellà). Semanario de agricultura y artes, XIX [Madrid], 1806, p. 50.