Triptamina |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|
| Massa molecular | 160,1 Da |
|---|
| Trobat en el tàxon | Dicorynia guianensis, llentilla, Panaeolus goossensiae, anel·lària, Panaeolus antillarum, Mimosa somnians, Prosopis nigra, Tachigali paniculata, Actinidia chinensis, Amphimedon, pruenga de jardí, Cinchona robusta, Tabernaemontana divaricata, ordi, tomàquet, Nitraria komarovii, Nitraria schoberi, Pereskia aculeata, Peucedanum palustre, Prosopis alpataco, Prosopis chilensis, Prosopis pugionata, prunera, Rauvòlfia, alberginiera, Stichodactyla gigantea, Tabernaemontana elegans, Tecoma stans, cacau, Virola calophylla, Centaurea montana, Chimonanthus praecox, Desmodium triflorum, Isis minorbrachyblasta, ésser humà, Ototropis elegans, Polygala tenuifolia, Prosopis alba, Sophora flavescens, Acacia baileyana, Mimosa scabrella, magraner, Desmodium styracifolium, ratolí comú, Sunhangia elegans, Grona triflora, Antozous, Prosopis glandulosa, Pisum sativum, Capsicum annuum, enciam, Brassica, Aspergillus fumigatus, Vachellia rigidula, Cinchona calisaya i Solanum
|
|---|
| Rol | metabòlit primari |
|---|
|
| Fórmula química | C₁₀H₁₂N₂ |
|---|
 |
| SMILES canònic | |
|---|
| Identificador InChI | Model 3D |
|---|
|
| Punt de fusió | 114 °C |
|---|
La Triptamina és una monoamina alcaloide que es troba en plantes, fongs, i animals. Conté una estructura d'anell indole i és estructuralment semblant a l'aminoàcid triptòfan, del qual en deriva el seu nom. La triptamina es troba en molt petites quantitats al cervell dels mamífers i es creu que té un paper com a neuromodulador o neurotransmissor.[1]
L'estructura química de la triptamina pertany als compostos anomenats col·lectivament triptamines substituïdes.
La concentració de la triptamina en cervells de rata és d'uns 3,5 pmol/g.[2]
- ↑ Jones R.S. «Tryptamine: a neuromodulator or neurotransmitter in mammalian brain?». Progress in neurobiology, 19, 1–2, 1982, pàg. 117–139. DOI: 10.1016/0301-0082(82)90023-5.
- ↑ Jiang, Zhen; Mutch, Elaine; Blain, Peter G.; Williams, Faith M. «Conversion of trichloroethylene to chloral using occupationally relevant levels». Toxicology, 226, 1, 2006, pàg. 76–77. DOI: 10.1016/j.tox.2006.05.102.
