Tristan und Isolde

Infotaula de composicióTristany i Isolda

Tristany i Isolda representats per Herbert Draper (1863–1920)
Títol originalTristan und Isolde (de) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalMusikdrama (en) Tradueix
òpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorRichard Wagner Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaRichard Wagner Modifica el valor a Wikidata
Lletra deRichard Wagner Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enGottfried von Strassburg (Jofré d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata)
CreacióAgost de 1857 - agost de 1859
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gènereòpera Modifica el valor a Wikidata
Parts3 actes Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióWWV 90 Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Instrumentació

Per reproduir internament:

  • corn anglès, 6 botzines, tres trompetes, tres trombons
Estrena
Estrena10 juny 1865 Modifica el valor a Wikidata
EscenariReial Teatre de la Cort de Baviera, Munic, Alemanya,
Director musicalHans von Bülow
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu8 de novembre de 1899 (estrena a Catalunya)
Musicbrainz: ae217ba8-0b07-4b0b-aed6-c80535dcd94b IMSLP: Tristan_und_Isolde,_WWV_90_(Wagner,_Richard) Allmusic: mc0002368071 Modifica el valor a Wikidata

Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210),[1] que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow.

La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'⁣Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica.

Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al segle xx. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres.[2][3]

El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.

  1. ↑ Alier, 2001, p. 489.
  2. ↑ Millington, 1992, p. 301.
  3. ↑ The Richard Wagner Cult, Degeneration (1892), translated by G.l. Mosse, New York, 1968, pp. 171–213.