 Trombosi arterial aguda de la cama dreta (observeu la coloració blava)  | |
| Tipus | trastorn hematològic, malaltia vascular, oclusió vascular, embolisme i trombosi i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | angiologia, cirurgia vascular i hematologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació apixaban, fondaparinux (en)  , dabigatran etexilat, clopidogrel, eptifibatide (en) , rivaroxaban i Warfarina | |
| Classificació | |
| CIM-10 | I80-I82 |
| CIM-9 | 437.6, 453, 671.5, 671.9 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0148529 |
| MeSH | D013927 |
| UMLS CUI | C2586211 i C0040053 |
| DOID | DOID:0060903 |
La trombosi (grec: θρόμβωσις) és la formació d'un coàgul sanguini a l'interior d'un vas sanguini (una vena o una artèria) i que creix a la paret d'aquest vas. Les causes poden ser diverses, com una ruptura traumàtica, una disminució de proteïnes trombòfiles, l'arterioesclerosi o d'altres. Una trombosi pot causar, tot i que no forçosament, una embòlia, un accident vascular cerebral o un infart de miocardi.
Una embòlia és la presència d'un èmbol (un cos orgànic) als vasos sanguinis. Una de les seves causes pot ser una trombosi, si la placa es desprèn de la paret del vas sanguini i "navega" pel mig d'aquest, funcionant com un èmbol que produeix fronts d'ones al fluid sanguini. Però altres coses alienes a la trombosi poden produir èmbols, per exemple, un cristall de colesterol, un coàgul infecciós, etc.
El coàgul no té per què produir una embòlia, pot ser que es propagui cap al cor, sense formar trombus (que faria d'èmbol). O també pot simplement dissoldre's o ser recanalitzat a la massa muscular, el greix o un altre teixit.[1]
- ↑ Robbins Basic Pathology, de Vinay Kumar, Abul K. Abbas, Nelson Fausto i Richard Mitchell. 2007. ISBN 978-1-4160-2973-1 (anglès)