.jpg)
Tsippi Livni (hebreu: ציפי לבני) (Tel-Aviv, 8 de juliol de 1958) és una diplomàtica, advocada i política israeliana. Antiga membre de la Knesset i líder del camp polític de centreesquerra, Livni és una antiga ministra d'Afers Exteriors d'Israel, vicepresidenta, ministra de justícia i líder de l'oposició. És coneguda pels seus esforços per resoldre el conflicte israelià-palestí.
Considerada àmpliament com la dona més poderosa d'Israel des de Golda Meir,[1][2] Livni ha ocupat vuit càrrecs diferents al gabinet al llarg de la seva carrera, establint el rècord de la majoria dels càrrecs governamentals ocupats per una dona israeliana.[3] En conseqüència, ha assolit una sèrie de fites al govern israelià, com a primera dona vicepresidenta, ministra de justícia, ministra d'agricultura i ministra d'habitatge.
El 2011, va ser nomenada una de les "150 dones que sacsegen el món" per Newsweek i The Daily Beast.[4] Del 2006 al 2008, la revista Forbes va classificar Livni a la seva llista de les 100 dones més poderoses tres anys consecutius,[5][6][7] mentre que Time la va incloure al seu "Time 100" de 2007, pel qual la secretària d'Estat dels Estats Units Condoleezza Rice va escriure un article d'opinions.[8] A Israel, Livni s'ha guanyat la reputació de política honesta que s'adhereix als seus principis.[9][10][11][12][13]
Nascuda en una destacada família sionista revisionista i de dreta, Livni s'ha convertit en una de les veus líders d'Israel en suport d'una solució de dos estats, una que garanteixi la seguretat i la identitat d'Israel com a estat jueu i democràtic.[14][15]
Del 2001 al 2009, Livni va servir als gabinets d'Ariel Xaron i Ehud Olmert, sobretot com a ministra d'Afers Exteriors d'Israel, temps durant el qual va dirigir múltiples rondes de converses de pau amb els palestins. El setembre de 2008, Livni es va preparar per assumir el càrrec com a primera ministra d'Israel, però el clima polític del país li va impedir formar govern. L'any següent, va dirigir el seu partit a guanyar una pluralitat d'escons a la Knesset, però se li va impedir de nou convertir-se en primera ministra, a causa de la majoria dels partits de dretes a la Knesset. En conseqüència, va exercir com a líder de l'oposició des del 2009, fins a la seva renúncia a la Knesset el 2012.[16]
Més tard aquell any, Livni va fundar un nou partit, Hatnuah,[17] per competir a les eleccions de 2013, després de les quals va ser nomenada ministra de Justícia del trenta-tercer govern d'Israel, liderant novament una nova ronda de converses de pau entre israelians i palestins. El desembre de 2014, una sèrie de disputes polítiques dins del govern van portar Benjamin Netanyahu a destituir Livni del seu gabinet i convocar noves eleccions. A les eleccions de 2015, Livni va unir forces amb el líder del Partit Laborista Isaac Herzog per crear la Unió Sionista, un bloc unificat dels seus dos partits. El gener de 2019, Avi Gabay va anunciar que els laboristes no es presentarien amb Hatnuah a les eleccions legislatives israelianes d'abril de 2019. El 18 de febrer de 2019, després de diverses setmanes de mals resultats de les enquestes, Livni va anunciar la seva retirada de la política així com la retirada de Hatnuah de les eleccions.[18]
- ↑ «Israel's foreign minister has edge in party race». Reuters, 01-08-2008. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ Soltis, Andy. «'MRS. CLEAN' SET TO MOP UP THE MESS». New York Post, 01-08-2008. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «Tzipi Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ «Livni named one of 150 'women who shake the world'». The Jerusalem Post, 08-03-2011 [Consulta: 8 març 2011]. «Tzipi Livni was named one of the 150 most influential women 'who shake the world' on a list by The Daily Beast and Newsweek.»
- ↑ «#40 Tzipora Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ «#39 Tzipora Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ «The 100 Most Powerful Women: #52 Tzipora Livni». [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Rice, Condoleezza (2007-05-03). «The 2007 TIME 100 – TIME». Time.
- ↑ «חדשות 2 – תכנית הילדים החדשה של ציפי לבני». Mako.co.il, 26-02-2009. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ Benny Morris «Israel's crisis of leadership». Los Angeles Times, 14-12-2008.
- ↑ Westcott, Kathryn «Tzipi Livni: Israel's 'Mrs Clean'». BBC News, 02-05-2007 [Consulta: 25 abril 2010].
- ↑ «Livni, don't give in». Haaretz, 24-04-2009 [Consulta: 25 abril 2010].
- ↑ McGirk, Tim (2008-06-05). «Israel's Mrs. Clean». Time (Jerusalem). Arxivat de l'original el 2010-08-11.
- ↑ Ethan Bronner, Main Party in Israeli Coalition Set to Pick Leader, The New York Times, 16 September 2008
- ↑ «Profile: Tzipi Livni». BBC News, 27-11-2012. Arxivat de l'original el 29 novembre 2012. [Consulta: 8 octubre 2013].
- ↑ «Seventeenth Knesset : Government 31». Knesset.gov.il. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ «Israel election: Who are the key candidates?». BBC News, 14-03-2015. [Consulta: 26 febrer 2017].
- ↑ ; staff, T. O. I.«Leaving politics, Livni warns this election may be last gasp of democracy» (en anglès americà). [Consulta: 18 febrer 2019].