Tipus | neoplàsia del sistema nerviós central i neoplàsia intracranial |
---|---|
Especialitat | oncologia, neurocirurgia i neurologia |
Patogènesi | |
Localització | cervell |
Classificació | |
CIM-11 | 2A00 |
CIM-10 | D33.0-D33.2 C71, D33.0-D33.2 |
CIM-9 | 191, 225.0 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 30781 |
MedlinePlus | 007222 i 000768 |
eMedicine | 779664 |
NCI | brain |
MeSH | D001932 |
Un tumor cerebral es produeix quan es formen cèl·lules anormals dins del cervell.[1] Hi ha dos tipus principals de tumors: tumors malignes (o cancerosos) i tumors benignes.[1] Els tumors cancerosos es poden dividir en tumors primaris (que s'inicien dins del cervell) i tumors secundaris (que s'han estès des d'altres llocs, coneguts com a tumors de metàstasi cerebral).[2] Segons l'OMS, i ha més de 120 diferents tipus de tumors cerebrals, dels quals uns 40 es classifiquen com a malignes.[3] Tots els tipus de tumors cerebrals poden produir símptomes que varien depenent de la part del cervell involucrat.[1] Aquests símptomes poden incloure mal de cap, convulsions, problemes de visió, vòmits i canvis mentals.[1][2][4] Normalment, el mal de cap és pitjor al matí i se'n va amb vòmits.[1] Altres símptomes poden incloure dificultat per caminar, parlar o tenir sensacions.[2][5] A mesura que progressa la malaltia, es pot produir la inconsciència.[5]
La causa de la majoria dels tumors cerebrals és desconeguda.[1] Els pocs factors de risc d'aquesta malaltia són la neurofibromatosis hereditària, l'exposició al clorur de vinil, el virus d'Epstein-Barr i la radiació ionitzant.[1][2][5] L'evidència per l'exposició de telefonia mòbil no està clara.[5] Els tipus més comuns de tumors primaris en adults són meningiomes (generalment benignes) i astrocitomes (com el glioblastoma).[2] En els nens, el tipus més comú és el medul·loblastoma maligne.[5] El diagnòstic sol ser per exploració física juntament amb la tomografia computada o amb la imatge per ressonància magnètica.[1] Sovint es confirma el resultat amb una biòpsia.[2] A partir dels resultats, els tumors es divideixen en diferents graus de severitat.[2]
El tractament pot incloure una combinació de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia.[2] Es pot necessitar medicació anticonvulsiva si es produeixen convulsions.[2] La dexametasona i la furosemida poden utilitzar-se per disminuir la inflamació al voltant del tumor.[2] Alguns tumors que creixen de forma gradual només requereixen un monitoratge i, possiblement, no necessiten intervenció.[2] S'estan estudiant tractaments que utilitzen el sistema immunitari d'una persona.[1] El resultat varia considerablement en funció del tipus de tumor i fins a quin punt s'ha estès durant el diagnòstic.[5] Els glioblastomes solen tenir resultats pobres, mentre que els meningiomes solen tenir bons resultats.[5] La taxa mitjana de supervivència a cinc anys per a tots els tipus càncers cerebrals dels Estats Units és del 33,2% (2008-2014).[6]
Els tumors cerebrals secundaris (metàstasi) són més comuns que els tumors cerebrals primaris,[1] amb prop de la meitat de metàstasis procedents del càncer de pulmó.[1] Els tumors cerebrals primaris es produeixen al voltant de 250.000 persones cada any a nivell mundial, que representen menys del 2% de tots els tipus càncer.[5] En nens menors de 15 anys, els tumors cerebrals són secundaris causats per la leucèmia limfoide aguda com la forma més comuna de càncer.[7]