Tumor cerebral

Plantilla:Infotaula malaltiaTumor cerebral
Metàstasi a l'hemisferi cerebral dret procedent d'un càncer de pulmó. modifica
Tipusneoplàsia del sistema nerviós central i neoplàsia intracranial Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia, neurocirurgia i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciócervell Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-112A00 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10D33.0-D33.2 C71, D33.0-D33.2
CIM-9191, 225.0
Recursos externs
DiseasesDB30781 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007222 i 000768 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine779664 Modifica el valor a Wikidata
NCIbrain Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001932 Modifica el valor a Wikidata

Un tumor cerebral es produeix quan es formen cèl·lules anormals dins del cervell.[1] Hi ha dos tipus principals de tumors: tumors malignes (o cancerosos) i tumors benignes.[1] Els tumors cancerosos es poden dividir en tumors primaris (que s'inicien dins del cervell) i tumors secundaris (que s'han estès des d'altres llocs, coneguts com a tumors de metàstasi cerebral).[2] Segons l'OMS, i ha més de 120 diferents tipus de tumors cerebrals, dels quals uns 40 es classifiquen com a malignes.[3] Tots els tipus de tumors cerebrals poden produir símptomes que varien depenent de la part del cervell involucrat.[1] Aquests símptomes poden incloure mal de cap, convulsions, problemes de visió, vòmits i canvis mentals.[1][2][4] Normalment, el mal de cap és pitjor al matí i se'n va amb vòmits.[1] Altres símptomes poden incloure dificultat per caminar, parlar o tenir sensacions.[2][5] A mesura que progressa la malaltia, es pot produir la inconsciència.[5]

La causa de la majoria dels tumors cerebrals és desconeguda.[1] Els pocs factors de risc d'aquesta malaltia són la neurofibromatosis hereditària, l'exposició al clorur de vinil, el virus d'Epstein-Barr i la radiació ionitzant.[1][2][5] L'evidència per l'exposició de telefonia mòbil no està clara.[5] Els tipus més comuns de tumors primaris en adults són meningiomes (generalment benignes) i astrocitomes (com el glioblastoma).[2] En els nens, el tipus més comú és el medul·loblastoma maligne.[5] El diagnòstic sol ser per exploració física juntament amb la tomografia computada o amb la imatge per ressonància magnètica.[1] Sovint es confirma el resultat amb una biòpsia.[2] A partir dels resultats, els tumors es divideixen en diferents graus de severitat.[2]

El tractament pot incloure una combinació de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia.[2] Es pot necessitar medicació anticonvulsiva si es produeixen convulsions.[2] La dexametasona i la furosemida poden utilitzar-se per disminuir la inflamació al voltant del tumor.[2] Alguns tumors que creixen de forma gradual només requereixen un monitoratge i, possiblement, no necessiten intervenció.[2] S'estan estudiant tractaments que utilitzen el sistema immunitari d'una persona.[1] El resultat varia considerablement en funció del tipus de tumor i fins a quin punt s'ha estès durant el diagnòstic.[5] Els glioblastomes solen tenir resultats pobres, mentre que els meningiomes solen tenir bons resultats.[5] La taxa mitjana de supervivència a cinc anys per a tots els tipus càncers cerebrals dels Estats Units és del 33,2% (2008-2014).[6]

Els tumors cerebrals secundaris (metàstasi) són més comuns que els tumors cerebrals primaris,[1] amb prop de la meitat de metàstasis procedents del càncer de pulmó.[1] Els tumors cerebrals primaris es produeixen al voltant de 250.000 persones cada any a nivell mundial, que representen menys del 2% de tots els tipus càncer.[5] En nens menors de 15 anys, els tumors cerebrals són secundaris causats per la leucèmia limfoide aguda com la forma més comuna de càncer.[7]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «General Information About Adult Brain Tumors» (en anglès). NCI, 14-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-05. [Consulta: 12 març 2019].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Adult Brain Tumors Treatment» (en anglès). NCI, 28-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-05. [Consulta: 12 març 2019].
  3. «Brain Tumour Facts 2011» ( PDF) (en anglès). Brain Tumour Alliance Australia. Arxivat de l'original el 2014-01-25. [Consulta: 12 març 2019].
  4. Longo, Dan L. «369. Seizures and Epilepsy». A: Harrison's principles of internal medicine (en anglès). 18a. McGraw-Hill, 2012. ISBN 978-0-07-174887-2. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «5.16». A: World Cancer Report 2014. (en anglès). World Health Organization, 2014. ISBN 978-9283204299. 
  6. «SEER Stat Fact Sheets: Brain and Other Nervous System Cance» (en anglès). NCI, 06-07-2014. Arxivat de l'original el 2014-07-06. [Consulta: 12 març 2019].
  7. «1.3». A: World Health Organization. World Cancer Report 2014 (en anglès), 2014. ISBN 978-9283204299.