  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mis) Tutankhaten c. 1341 aC Al-Amārna (Egipte) |
| Mort | c. 1323 aC (17/18 anys) Memfis (Egipte) |
| Causa de mort | malària |
| Sepultura | Tomba KV62 a la Vall dels Reis (Hipogeu) |
| Faraó | |
| 1332 aC – 1323 aC ← Semenkhare, Neferneferuaten (en)  – Ay → | |
| Dades personals | |
Titulatura dels faraons
| |
| Residència | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Període | Imperi Nou d'Egipte i Dinastia XVIII d'Egipte |
| Activitat | 1347 aC - 1338 aC |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | Dinastia XVIII d'Egipte |
| Cònjuge | Ankhesenamon |
| Fills | Dues nenes mortes (trobades a la seva tomba) |
| Pares | Akhenaton i Germana d'Akhenaton, Younger Lady (KV35) Kiya? |
| Germans | Ankhesenaton Taixerit Meritaton Taixerit Meketaton Ankhesenamon Neferneferuaton Tasherit Neferneferure Setepenre Meritaton |
Tutankamon,[1] Tutankhamon[2] o Tutankhàmon[3] va ser l'antepenúltim faraó de la dinastia xviii de l'antic Egipte. Va succeir a Semenkhare, qui podria haver estat el seu germà, i va governar durant uns 10 anys (1335/1336 a 1325/1327 aC).[4] Malgrat la seva fama popular actual, deguda al fet poc habitual que la seva tomba es va descobrir gairebé intacta, fou un faraó de poca importància de la dinastia. Va morir molt jove, i se l'anomena sovint el rei-nen. La seva mort va marcar el cessament de la línia reial de la dinastia.[5] A més, Tutankamon va ser un dels pocs reis adorats com a divinitat durant la seva vida; això es feia normalment pòstumament per a la majoria dels faraons.[6]
El descobridor de la seva tomba el 1922, Howard Carter, va escriure l'octubre del 1925, quan finalment es va obrir el sarcòfag del faraó descobrint-hi diversos objectes d'or: “Em va fer pensar en tota la riquesa que devia contenir aquesta vall. Tutankamon era potser un dels faraons menys importants dels 27 que hi ha enterrats. Vaig començar a ser llavors conscient de l'abast de tots els robatoris que hi havia hagut a Luxor.”[7]
Alguns dels seus tresors han viatjat per tot el món amb una resposta popular sense precedents. El Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte va permetre que diferents artefactes de la col·lecció viatgéssin arreu del món a partir del 1962, primer amb l'exposició al Louvre de París, seguida del Museu Municipal d'Art de Kyoto, al Japó. Aquestes exposicions van atreure milions de visitants. El segon tour al període 1972-1979 va arribar als Estats Units, la Unió Soviètica, el Japó, França, el Canadà i l'Alemanya Occidental.
No hi va haver noves exposicions internacionals fins a la del 2005-2011, en la qual es presentaven també els predecessors de Tutankamon de la dinastia xviii, inclosos Hatxepsut i Akhenaton, però no incloïa la famosa màscara mortuòria daurada. L'última gira dels tresors és la del període 2019-2022. Va començar a Los Angeles i finalitzarà el 2022 per al centenari de la descoberta de la tomba, al nou Gran Museu Egipci del Caire que, per primera vegada, mostrarà la col·lecció completa de Tutankamon, reunida de tots els museus i repositoris d'Egipte.
Després de la prematura mort de Tutankamon després d'una dècada de regnat, el seu Djati, i potser el seu avi, Ay, va assumir el tron, probablement es va casar amb Ankhesenamon, malgrat que el comandant en cap de Tutankamon, Horemheb, havia estat designat per Tutankamon com a hereu. El regnat d'Ay va ser sobtadament curt, i Horemheb es va convertir en faraó a continuació, possiblement també es va casar breument amb Ankhesenamun fins a la seva prematura mort un parell d'anys després del llarg regnat d'Horemheb. Horemheb va poder assegurar el tron a causa de la mort de l'hereu designat d'Ay, el Generalíssim Nakhtmin, cap al final del regnat d'Ay.[8] Va ser Horemheb qui va vetllar perquè es completés la restauració de l'antiga religió egípcia tradicional, restablint la nació. En el seu moment, Horemheb havia seleccionat aleshores un oficial militar civil, Ramsès I, com a hereu del tron, que ja tenia un nét, Ramsès II, que després es convertiria en el tercer faraó de la Dinastia xix.[9]
- ↑ «Tutankamon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Padró, Josep; Piedrafita, Concepció «La transcripció catalana dels noms propis egipcis». Nilus. Butlletí de la Societat Catalana d'Egiptologia, 1, 1992, pàg. 4-11 [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Vuitanta anys de la descoberta de la tomba de Tutankhàmon». [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Cronologia segons von Beckerath, Grimal, Shaw, i Málek
- ↑ Morkot, 2004, p. 161.
- ↑ Redford, 2003, p. 85.
- ↑ Marimon, Sílvia «Anatomia de la descoberta de Tutankamon». Diari Ara, 14-04-2022, pàg. 14.
- ↑ Kawai, N. (2010). Ay versus horemheb: the political situation in the late eighteenth dynasty revisited. Journal of Egyptian History, 3(2), 261–292.
- ↑ Booth, C. (2009). Horemheb: the forgotten pharaoh. Amberley Publishing Limited.