Un txakra[1] (o cakra,[2] del sànscrit चक्रं cakraṃ, en pali chakka, en tibetà khorlo, en malai cakera, "roda", "cercle", "vòrtex") és, segons l'hinduisme i els seus sistemes espirituals del ioga, un "nus d'energia" situat al cos humà que constitueix un centre de contacte i interacció entre el cos físic i el cos subtil. S'associen a uns plexes nerviosos i a glàndules endocrines.[3]
Històricament, es deia que hi havia set txakres principals i incomptables de menors. Recentment, s'ha descobert que hi ha 11 txakres majors.[4]Els canals o camins per on flueix l'energia vital, kundalini o prana, cap als txakres o dels mateixos s'anomenen nadis.[5]
La menció més antiga dels txakres es troba als Upanixads tardans (que inclouen, específicament, l'Upanishad Brama i l'Upanishad Yogatattva). Aquests models vèdics van ser adaptats pel budisme tibetà com la teoria vajrayana i la teoria dels txakres en el xactisme tàntric.
- ↑ «Segons el Termcat». Arxivat de l'original el 2009-03-31. [Consulta: 19 juliol 2010].
- ↑ Transcripció segons el sistema internacional
- ↑ Hernàndez, Danilo. Claves del yoga (en castellà). Barcelona: Los libros de la Liebre de Marzo, 1997, p. 87. ISBN 84-87403-27-1.
- ↑ pranichealingphilippines. «MCKS The Chakras and Their Functions | Pranic Healing Foundation of the Philippines» (en anglès americà), 01-06-2020. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Txakra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.