Tystnaden

Infotaula de pel·lículaTystnaden
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Ingrid Thulin
Gunnel Lindblom
Birger Malmsten
Eduardo Gutiérrez Valdivia
Håkan Jahnberg
Jörgen Lindström Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAllan Ekelund Modifica el valor a Wikidata
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaIvan Renliden Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSven Nykvist Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeUlla Ryghe Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSvensk Filmindustri i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temafe, dubte, Déu en el cristianisme, abandonament emocional, relació entre germans, certesa, agnosticisme, mort, soledat, patiment, buit, desig sexual, repressió, ansietat i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEuropa Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0057611 FilmAffinity: 641559 Allocine: 898 Rottentomatoes: m/1018974-silence Letterboxd: the-silence Allmovie: v44659 TCM: 90116 TMDB.org: 11506 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Trilogia metafísica Modifica el valor a Wikidata

Tystnaden (en català seria "El silenci") és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1963. Va guanyar tres de les quatre categories en la primera edició dels Premis Guldbagge.[1]

Considerada per la crítica com a la tercera part de la trilogia "El silenci de Déu",[2] la pel·lícula es va exhibir amb algunes seqüències censurades a Suècia i va ser prohibida en alguns països.[3] Sol destacar-se per l'escassetat de diàlegs,[4] la seva tècnica formal depurada i experimentalista[5] i per la seva reflexió sobre el fet religiós.[6]

Jacques Doillon va dirigir La Pirate l'any 1984, una pel·lícula que pretén ser un remake de Tystnaden. El director francès va declarar en aqueslla ocasió: «Admiro Ingmar Bergman i, com ell, crec que cal funcionar més amb els nervis que amb el cap».[7]

  1. ↑ Asp, Jon. «Sweden's Golden Bugs swarm to Pichler's 'Eat Sleep Die' - Variety» (en anglès). Variety, 21-01-2013. [Consulta: 6 juny 2023].
  2. ↑ Jaume Cardona. «EL SILENCIO (Tystnaden, Ingmar Bergman, 1963): El arquetipo del animus. Eros y Logos.» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
  3. ↑ Luis Alberto Álvarez. «El silencio (1963) de Ingmar Bergman» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
  4. ↑ Cruz, Juan «Ingmar Bergman. Ser o no ser» (en castellà). , 30-07-2007 [Consulta: 21 juny 2018].
  5. ↑ Torras i Segura, Daniel «La esencia del silencio audiovisual. ‘El silencio’ de Bergman como ejemplo» (en castellà). Revista Comunicación, Nº 12. Escola Universitària Politècnica de Mataró, 19-03-2014. ISSN: 1989-600X [Consulta: 21 juny 2018].
  6. ↑ «Ingmar Bergman, ante el silencio de Dios» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
  7. ↑ «La Pirate» (en francès). cineclubdecaen.com. [Consulta: 11 agost 2020].